Resolem dubtes: 'perquè', 'per què' i 'per a què'

Passem ara a usos de… Com que per què? Perquè soc el professor i ho faig perquè aprengueu. És que…

Segurament vos estareu preguntant: “I això per què és important?” “Per a què ens serveix?”. No desconnecteu i en descobrim tots els perquès. (Sintonia alegre)

Per què, quan va separat, pregunta pel motiu. Per què ho vas fer, Nelo? Ho vaig fer pel meu compromís amb l'alumnat. Cada alumne és com un fill per a mi. Un fill que, això sí, em veu a casa, amb la pantalla del mòbil, i no he de netejar-li el cul. Però eixe què també pot servir per a substituir… si funciona com a relatiu. De nou, el truc de substituir per el qual, la qual, els quals, les quals. De res! En canvi, per a què servix quan volem preguntar per la finalitat. Siga pregunta directa, és a dir, amb interrogants, o indirecta. Un truquet per a saber si un què o un per a què és de pregunta indirecta: afegir-li darrere un dimonis. Sí, sí. I així sabem que sí que és interrogativa indirecta. “Que sí que és interrogativa indirecta.” De res, eh? Finalment, perquè pot servir com a conjunció que introdueix finalitat en enunciats afirmatius. Hem d'anar amb compte de no utilitzar per a què en oracions afirmatives de finalitat. Per tant, hauríeu de dir: “He tornat perquè m'ha convidat Pere” i “Ha tornat perquè li ho digues a la cara.” Què? Que ha vingut el senyor del Rodalia? Perquè vol que li ho diga a la cara? Eh… Digueu-li que me n'he d'anar, que tinc una operació. De cor. De cor obert. Ai, me n'oblidava! El perquè tot junt també pot actuar com a substantiu.