La televisió d'À Punt en directe
Transcripció
La influència d'El Capitán Trueno és El Príncipe Valiente, de Foster. El Príncipe Valiente és un gran slice of life, un còmic costumista, pràcticament. És costumista perquè pràcticament és la vida d'una persona en l'edat mitjana. El Capitán Trueno té molt d'eixe personatge, del Príncipe Valente, inclús la melena. Però, realment, el que utilitzarà serà precisament eixe concepte de realitat. Que no tenim ni el roí ni el bo; no tenim ni el vilà ni l'heroi, sinó que tenim persones. I les persones poden ser bones o dolentes. O una volta són bones i una altra, dolentes, i viceversa.
Álvaro Pons empra la locució conjuntiva sinó que per a introduir l'afirmació en contrast d'allò que s'acaba de negar. I nosaltres l'aprofitem per a repassar l'ús de sinó, sinó que i si no.
En valencià, la conjunció sinó té valor adversatiu, semblant a però. Per això, et recomanem que, quan dubtes entre sinó i si no, faces l'intercanvi amb el però + l'adverbi afirmatiu, però sí. En cas que la substitució funcione, caldrà escriure sinó. Un exemple: No escric novel·la, sinó poesia >No escric novel·la, però sí poesia.
Si la coordinació és entre dues oracions principals, es fa servir sinó que, com és el cas del fragment: no tenim els clàssics personatges, ni el dolent ni el bo, no tenim el vilà ni l'heroi, sinó que tenim persones.
En canvi, quan construïm una oració condicional negativa i ometem l’oració, cal escriure si no (Compra taronges; si no (n'hi ha), compra kiwis).