La televisió d'À Punt en directe
La caiguda de preposicions davant de la conjunció 'que'
Transcripció
El fet que el seu rostre fora incapaç de mostrar cap expressió, que la seua parla es limitara a un lleu balbuceig i que la seua actitud corresponguera amb la d'una persona que no demostra cap emoció ni preocupació, donava peu a pensar que patia un retard mental. Imaginava que el seu intel·lecte era una pissarra buida. La possibilitat que Joseph Merrick tinguera idea del dilema de la seua vida era impensable.
A diferència d'altres llengües romàniques, en valencià les preposicions àtones cauen davant de la conjunció que. Quan parlem de preposicions àtones ens referim a les que pronunciem en un sol cop de veu (a, amb, en, de). En este fragment en trobem mostres: «El fet que el seu rostre fora incapaç» i no «El fet de que [...]; «La possibilitat que Joseph Merrick tinguera [...]» i no, «La possibilitat de que [...]».
De la mateixa manera, les preposicions compostes davant de la conjunció que perden el segon element (és a dir, la preposició àtona). Un exemple: Des que vaig a teatre em conec molt millor i no, *Des de que vaig a teatre [...].