5 cèntims | Algunes ultracorreccions

(Sintonia de capçalera) Ei, fanàtics de la llengua, com anem? Sabeu quina és la diferència entre què, amb accent, i que, sense accent? Hola? Ningú contesta? Vos he agafat a contrapeu, eh? Pensàveu que ho sabíeu tot? Mmm… No patiu, que el vostre mestre particular de referència en línia vos ho explicarà. Sí, soc jo. (Música de Thug Life)

Anem!

La paraula què pot tindre funció de pronom interrogatiu i la podem substituir per quina cosa. Per tant, si voleu saber si estos que/què porten accent o no fixeu-vos en estes frases. Un truc molt efectiu és substituir el què per quina cosa. Si funciona, ja ho teniu! Porta accent. (Ovació de públic) Ah, gràcies! Gràcies. M'ho meresc, eh? Fixeu-vos que no sempre que hi ha un què interrogatiu ha d'haver-hi un signe d'interrogació. Pot tractar-se d'una pregunta indirecta. Sí, aprendre valencià, ja ho sé. Era de manera retòrica. Recorda: els signes d'interrogació són com les aparences. No ens hi podem fiar massa. A mi no m'agrada que m'estiguen qüestionant. Però el què també pot fer funció de pronom relatiu, quan el podem substituir per: el qual, la qual, els quals, les quals. Això sí, aneu amb compte perquè el què pronom relatiu només porta l'accent quan va precedit de preposició. Porta accent perquè la puc substituir per… “la bici amb la qual he vingut és nova”. No en porta. Perquè ahí, el que és una conjunció. Un mer element de connexió. I en tota la resta de casos, la paraula que mai du accent. Així de fàcil! Ni quan fa de conjunció, ni d'exclamació, ni de relatiu sense preposició.

Serà d'alta velocitat, perquè el Rodalia no.

Passem ara a usos de… Com que per què? Perquè soc el professor i ho faig perquè aprengueu. És que…

Segurament vos estareu preguntant: “I això per què és important?” “Per a què ens serveix?”. No desconnecteu i en descobrim tots els perquès. (Sintonia alegre)

Per què, quan va separat, pregunta pel motiu. Per què ho vas fer, Nelo? Ho vaig fer pel meu compromís amb l'alumnat. Cada alumne és com un fill per a mi. Un fill que, això sí, em veu a casa, amb la pantalla del mòbil, i no he de netejar-li el cul. Però eixe què també pot servir per a substituir… si funciona com a relatiu. De nou, el truc de substituir per el qual, la qual, els quals, les quals. De res! En canvi, per a què serveix quan volem preguntar per la finalitat. Siga pregunta directa, és a dir, amb interrogants, o indirecta. Un truquet per a saber si un què o un per a què és de pregunta indirecta: afegir-li darrere un dimonis. Sí, sí. I així sabem que sí que és interrogativa indirecta. “Que sí que és interrogativa indirecta.” De res, eh? Finalment, perquè pot servir com a conjunció que introdueix finalitat en enunciats afirmatius. Hem d'anar amb compte de no utilitzar per a què en oracions afirmatives de finalitat. Per tant, hauríeu de dir: “He tornat perquè m'ha convidat Pere” i “Ha tornat perquè li ho digues a la cara.” Què? Que ha vingut el senyor del Rodalia? Perquè vol que li ho diga a la cara? Eh… Digueu-li que me n'he d'anar, que tinc una operació. De cor. De cor obert. Ai, se m'oblidava! El perquè tot junt també pot actuar com a substantiu.

Hem d'anar molt amb compte amb les ultracorreccions. Què???!!! És a dir, voler corregir una expressió que ja estava bé de bestreta, cosa que seria un error sobrevingut. Conclusió: sobrepensar no és bo. Això sí, malpensa i encertaràs. Una ultracorrecció típica és utilitzar sempre com i no fer la distinció entre els usos de com i com a. Com vos quedeu? De pasta de moniato, potser. A vegades pensem que com és més correcte que com a. Això no és així, sinó que cada forma té un sentit diferent. Com serveix per a comparar i com a vol dir 'en qualitat de'. (LENT) Com serveix per a comparar i com a vol dir 'en qualitat de'. Per exemple.Okey, sí, açò és llengua-ficció. Però: i m'han pagat una… (Xiulit) Un altre. Però. Si no deixa de molestar-me… (Terror) -Un poc intens este gag, no? Vinga, ja està bé per hui. Vos deixe estar per a que descanseu una miqueta. Ah, no! No, no, no, no. Perquè. Molt bé, que tu te n'has adonat. Perquè, perquè, perquè, perquè descanseu. Espere que hàgeu gaudit d'esta lliçó tant com jo ho he fet com a mestre. Després de la teoria, passem a l'exercici.

(Sintonia alegre) El joc. El joc és que jo faré unes preguntes i vosaltres les contestareu.

Pregunta 1. Quina és l'opció correcta? Quina penseu que és la resposta correcta? La correcta és la b. Per a què no és correcte en oracions afirmatives de finalitat. Si ho acabem d'explicar.

Pregunta 2. Quina és l'opció correcta? Porta o no accent eixe què/que? La correcta és… (Redoble de tambor i plats) La a! El que exclamatiu no porta accent. Només l'interrogatiu. Esta norma tatueu-vos-la al front, si cal. Ací. Que.

I fins ací ha arribat la lliçó. És una molt bona pregunta. Ací em pariren i ací estic, fent-vos cinc cèntims de la normativa del valencià. (LENT) Ací em pariren i ací estic. Moltes gràcies per la vostra atenció i vos esperem en pròxims episodis. (Bes)