Els parlars valencians (ll)

−Podríem parlar breument de quines són les varietats, els parlars valencians, a grans trets?

−Sí, vinga. Les varietats, nosaltres, una proposta de Vicent i meua, pensem que els parlars valencians tenen sis varietats: la de més al nord, en realitat, no és valencià. Ja ho vam dir en el programa anterior. En realitat, és una varietat del català tortosí que es parla també més al nord, és al més al nord: Morella, Vinaròs, Benicarló, tota la zona més del nord del País Valencià. Després està el valencià septentrional, que és el voltant de Castelló, el parlar de la Plana, com si diguérem, no? O de les planes. Que té alguns trets que va perdent, diguem, de més al Nord, però encara no és valencià central. I després, en efecte, el valencià central, que tradicionalment li diem apitxat. Ara, si vols, en parlem del nom apitxat. Però bé, nosaltres li diem valencià central, que és un nom poquet més neutre, que és el valencià que es caracteritza pels ensordiments, sobretot, d'algunes consonants. Després està el valencià meridional. A partir del Xúquer més o menys cap al sud, doncs ja es torna a recuperar la sonoritat d'algunes consonants, i després està el valencià més meridional, el valencià alacantí, que és d'on soc jo, que és un valencià també un poc especial perquè, estant en la frontera i en l'extrem més meridional, doncs té unes característiques molt especials que, a més a més, l'aproximen al valencià que degué ser el valencià d'Oriola, que sabeu que a Oriola ara es parla castellà, però es va parlar valencià durant molt de temps, fins al segle XVIII. I després queda el valencià mallorquinitzant, o el valencià mallorquí, que és el valencià d'una part de la Marina Alta i de la Marina Baixa sobretot, també de la Safor, ara ho explicarà Vicent també, perquè ell és expert en el tema, característiques del mallorquí, perquè va haver-hi també un altre empelt de població que ara explicarà Vicent.