Els parlars valencians (l)

Tota esta gent parla el mateix tipus de valencià o de català o té especificitats. Com es dividixen eixos dialectes?

Si et sembla bé, podem parlar dels dos grans blocs. A vore, evidentment, totes les llengües tenen variació, és intrínseca a la llengua, no hi ha cap llengua que siga uniforme. Això és un punt de partida: no n'hi ha cap. En el moment que hi ha parlants situats a 50 quilòmetres uns dels altres o a 100, lògicament no poden parlar igual, perquè les relacions i l'entramat, la manera de comunicar-se entre ells, no és la mateixa. Lògicament, no parlem igual, com tampoc ho fa el castellà d'Andalusia, ni el d'Amèrica Llatina, el de Canàries, ni el d'Extremadura, ni el de cap lloc.

Per tant, hi ha dos grans blocs dialectals: el que s’anomena català oriental, que correspon a la zona de Perpinyà i Rosselló, Girona, Barcelona, fins a Tarragona ciutat, les Illes Balears i l’Alguer. Això seria català oriental. I l’occidental seria l’andorrà, el de Lleida, tota la zona de Tortosa, els pobles d’Aragó que havíem dit que parlen català i el País Valencià.

Moltes gràcies per explicar-ho tan clar. I sí que és veritat que oriental remet a l’est i occidental, a l’oest. Per tant, més o menys, hi ha com una espècie de línia.

Una línia que partix Catalunya en dues parts, deixa l’est i l’oest, i va per dins la mar, deixant el País Valencià a l’esquerra, diguem, i les Illes Balears a la dreta.

D’acord, aleshores, eixos són els dos grans blocs dialectals de la llengua. I, Carles, dins d’eixos blocs, hi ha subdialectes?

Sí.

Quins són?

A vore, n’hi ha una miqueta de polèmica en això, perquè no tot el món es posa d’acord en distingir les mateixes varietats o variants. Però, en fi, per entendre’ns, en català oriental està el català septentrional, que és el que es parla a l’estat francés, sobretot, encara que també hi ha algunes comarques més al sud que el parlen. És un català molt especial perquè està a l’extrem. Després, el català central (que ells es diuen català central, però n'hi ha altres que no els agrada, perquè hi ha un altre parlar en realitat més central que eixe, però, en fi, ara, després ho comentem) que és el de Barcelona, Girona, Tarragona... que també és català oriental. Després, el de les Illes, que és un parlar bastant divers perquè n’hi ha tres illes grosses i cada illa té les seues especificitats, però bé, es poden agrupar en el balear. I en l’altre costat, en l’occidental, tenim el valencià, que va des de Guardamar fins a les comarques més al nord de l’Alcalatén, de la Plana Alta. Això es podria considerar el valencià, el valencià pla. Més al nord, que encara són parles valencianes administrativament parlant, formen part de la varietat tortosina del català.

A Vinaròs parlen tortosí.

Igual que al Matarranya i a la zona de Tortosa. El tortosí és un parlar molt interessant, perquè trenca amb les fronteres administratives: es parla a Aragó, Catalunya i el País Valencià.

Hi ha alguna relació amb la diòcesi.

Sí, evidentment perquè l’origen és la diòcesi antiga de Tortosa. És molt interessant perquè, al final, salta totes les fronteres i això em sembla molt tendre. I són els que es volen dir central, perquè geogràficament són més centrals que el català central.

I després, el català nord-occidental, que és el català de Lleida, fins al Pirineu, Andorra i tota la zona més del nord.

Moltes gràcies. Doncs ara passarem a escoltar unes notes de veu de persones que parlen català oriental, a veure quines característiques té eixa manera de parlar la llengua. Per exemple, podem escoltar Alba, a veure què ens diu.

Soc professora de català com a llengua estrangera a la Universitat d'Aix-Marseille, a França, i l’any passat vaig estar a Paris-Vuit, a París, fent difusió de la nostra llengua i cultura a l’estranger. Res, el meu català té un accent així com una mica barrejat, diguéssim.

Alba és professora de català a Marsella. Diríeu que... quines característiques té eixe català seu? Neutralitza les vocals...

És català oriental, i això és el tret més definidor, perquè totes les a i les e que no tenen accent fan una mena de vocal neutra, no? Diuen pare, sinó /para/, i les o, que no tenen accent, les fan u: ferro, forat, peixos. També passa a Eivissa i Menorca, però curiosament no a Mallorca, on es mantenen. Aquesta dona el que li passa és que, lògicament, és professora de català i, per tant, parla un català oriental, diguem-ne, pròxim a l'estàndard i, per tant, estic convençut que amaga trets dialectals. Perquè et faces una idea, per exemple, ella diu llengua, sí, però llengua col·loquialment, en català oriental, només es diu a Tarragona, a Barcelona i a Girona i a Perpinyà diuen llenga, això que vol dir? Que és ben probable que ella no siga de Tarragona, perquè em fa la sensació que no ho és, que és de més al nord, sí, però el fet que diga llengua és perquè fa servir la forma que ella sap que és l'estàndard, perquè és mestra, és a dir, que, en tot el respecte, no és fàcil d'endevinar d'on són, perquè normalment el que faran és intentar parlar estàndard i, per tant, amagar trets dialectals, i això complicarà. La sensació que fa és, efectivament, de no ser de Tarragona, ser més al nord, més de la zona de Barcelona, però, clar, amaga els trets dialectals.

Sí, és el que passa, no? Quan ensenyem, ens neutralitzem, ens escolaritzem i perdem les característiques dels parlars que treballarem al llarg d'este capítol i també en el següent capítol. I ara escoltarem una altra professora de català que és Mireia.

Soc professora de català a la Universitat de Lilla, al nord de França, i avui em trobo a la Bretanya, a la Bretanya francesa. I per parlar-vos d'alguna cosa, doncs us puc parlar del temps. Ara mateix, encara que no us ho cregueu, fa un temps força assolellat per aquí, tot i que al fons hi ha algun núvol que anuncia potser un xarvescat que, com diuen a casa meva, és un ruixat força sobtat i fort, d'aquests que fa molta fressa i que, si no vas gaire abrigat, et pot fer eixavuirar, que seria el mateix que esternudar. Suposo que hi ha vent. M'has escoltat una estona, potser sabeu quina varietat del català parlo. En tot cas, us podeu fixar potser la neutralització de les vocals àtones, o en el lleisme, en les desinències de la primera persona del singular del present o en l'emmudiment.