La televisió d'À Punt en directe
Transcripció
- (Introducció de violoncel)
El carrer on vaig nàixer
és estret per al vent,
per al sol i la lluna,
per al pas de la gent.
Els balcons allí tenen
tot l’any la roba estesa,
i molt prop, invisible,
la meua greu tendresa.
En un forat fosquíssim
d’aquell carrer sense llum,
la claror posà un raig
per a fer-me besllum.
Els records són gris-cendra.
La paret, els gemecs,
i els meus germans, niuada,
amb els feréstecs becs.
Vinc d’una raça vella
que tot s’ho trobà fet.
La vida agonitzava
en el carrer estret.
Jo somiava arbres
soterrant l'alegria.
Dins mi, la sang de l’horta
en la ciutat glatia.
Em pressentia dona
tota silvestre encís,
tota de llum i terra
branca del paradís.
Jo clamava,
cridava el sol pur, violent.
Sols la pluja, sols l’ombra,
junt al somni calent.
Cresquí estrangera i pobra
dins mi, feta record
d’aires i boscs fosquíssims,
enfonsats al meu nord.
Tot allò, amics de l’ombra,
ara ho dic sense por.
allò que soterrava
sota les coves del cor,
tot allò que em feria,
esgarrant la infantesa,
que em matava la flama
de pregona tendresa,
és ara l’amor vívid
que tinc per la ciutat,
al carrer on vaig nàixer,
fortament arrelat.
Relacionats
Tornar a dalt