La televisió d'À Punt en directe
La transfiguració de la paronímia
Transcripció
Al cartell, apareixia representada una criatura espantosa. Era la figura d'un home amb característiques d'un elefant. La transfiguració no estava molt avançada. Encara hi havia més d'home que de bèstia, un fet que encara feia més repulsiva la criatura. No hi havia res de l'aspecte dels éssers deformes, ni tampoc del caràcter grotesc de certs fenòmens de la naturalesa. Només la repulsiva insinuació d'un home que s'estava convertint en un animal.
Has sentit parlar de la paronímia? Són aquelles paraules o expressions que són semblants quant a la pronunciació, però diferents pel que fa a l'escriptura. En aquest fragment podem escoltar-ne dues: tan poc i tampoc, només i no més.
- D'una banda, tenim tampoc i tan poc. La primera (tampoc) és l'adverbi de negació; en canvi, tan poc és la suma de dos adverbis que junts impliquen quantitat i comparació.
- D'altra banda, tenim només i no més. En el primer cas, es tracta d'un adverbi que funciona com a sinònim de solament. En el segon, és la suma de l'adverbi no i el quantificador més, que junts expressen que una quantitat és inferior a aquella que s'ha esmentat anteriorment.
Coneixes altres casos de paronímia? Descobreix-los.