La televisió d'À Punt en directe
Transcripció
Jo tindria uns 11 anys, era Nadal, ja veníem casa per casa, des del meu barri cap al centre, "cap a dins", que diem a Sueca, tocant les portes demanant estrenes. Travessàvem la carretera, perquè Sueca té diversos sectors, un passant la carretera, d'on soc. La manera d'arribar al centre per a mi és sempre per ací, pel carrer Sant Josep. Per ahí havien tocat alguns timbres i recorde que Cristina, una xiqueta…
Passe vosté, senyora, que du pressa.
Una xiqueta del grup va dir: "Voleu que anem i toquem a Joan Fuster?". "A qui?". No ho sabíem. "A Joan Fuster, que és un escriptor". I és quan vam vindre a quina… Allà, allà. A esta casa, clar. Van vindre ací i recorde que vam parar ací, perquè, a més, la casa es veia per fora bona, vam parar ací i vam tocar i no cregues tu que van tardar molt, i va obrir un home en batí. Pam! Com si hi estiguera veient-lo. Va obrir ràpid este home i jo no sabia qui era, va dir un escriptor i anem allà. I ens va donar 40 duros. 40 duros eren molts diners. Parlem d'una època que 40 duros eren… vull dir, que era una cosa, una cosa generosa. L'home va obrir, ens va veure, li vam cantar, no sé, allò seria… pareixeria que mataren una colla de gats, ahí: "A 25 de desembre". Alguna nada… una nadala d'estes. I jo recorde que va dir: "Espereu ací", una cosa així. Com "no m'atabaleu massa". Va entrar-hi, va eixir i ens donà diners. El recital… eh… no va durar molt. No va durar molt, però jo em vaig quedar que… mmm… era Joan Fuster. És una llàstima la gent que l'odia, perquè encara anomenes Joan Fuster en alguns llocs, a València ciutat, per exemple, i és la bèstia negra. És com els gats. Dius "Joan Fuster" i estufen, eh? Després hi ha coses molt intel·ligents, els aforismes, coses molt sensates d'un home, d'una persona brillant. Que si feren el favor de llegir-lo, almenys el podrien criticar amb coneixement de causa o descobrir altres coses amb què estarien d'acord. Els aforismes, per exemple, en té molt variats, de moltíssimes coses. Sí, aforismes que fa sobre l'amor, per exemple, que poden agradar a qualsevol persona. Com és este, per exemple, que està molt bé que… el que diu "afanyeu-vos a estimar eh… perquè els amors… Afanyeu-vos a estimar perquè els amors tardans ja no són amor, són manies".
La preposició cap a expressa la direcció d’un moviment, l’orientació o l’aproximació de l’espai, temps o quantitat a què es refereix. En aquest fragment, Eugeni Alemany ens conta que quan tenia onze anys tocava a les portes des del seu barri cap a dins. Veiem, en aquest cas, que indica la direcció.
Ara bé, has de tindre en compte que cap a perd la preposició a davant d'adverbis i demostratius que indiquen lloc: vine cap ací, mira cap allà.