Explorant les oclusives

Les consonants oclusives s'articulen frenant el pas de l'aire i deixant-lo eixir de colp. Aquestes consonants es classifiquen en sordes (p, t, c) i sonores (b, d, g). A final de síl·laba i de paraula es poden confondre perquè, tant les sonores com les sordes, sonen exactament igual. És a dir, les parelles b/p, t/d i c/g presenten el mateix so. Ara bé, quan n'escrivim unes o altres? Com ja sabràs, la millor manera d'aprendre una llengua és mitjançant la pràctica.

1) A final de mot, després de vocal o de diftong tònic, escrivim p, t, c.

Excepcions: b (adob, Carib, club...), els mots femenins acabats en -etud o -itud i els mots acabats en -leg, -gog, -fug.

2) A final de mot, després de vocal àtona o de consonant, s'escriu la mateixa lletra que en els seus derivats: sortós (sort), camperol (camp).

Excepcions: 1a persona del present d'indicatiu d'alguns verbs acabats en -nc (tinc, vinc, estenc).

Et convidem a detectar en el fragment els mots que presenten aquests canvis; després, posa’t a prova amb l'activitat següent!

I ara, practica un poc més amb aquesta activitat.