La televisió d'À Punt en directe
Explorant les oclusives
Explorant les oclusives
Transcripció
Xàtiva 1707 és una simfonieta descriptiva que narra la caiguda de la ciutat en mans de les tropes borbòniques de Felip V el 1707. Després de la batalla d'Almansa, les tropes borbòniques es dirigiren a Xàtiva, que era l'últim bastió de Carles d'Àustria, que s'havia resistit per a destruir-la. Però no contents amb això, la cremaren fins a tres vegades, per la qual cosa actualment els xativins reben el malnom de "socarrats".
Les consonants oclusives s'articulen frenant el pas de l'aire i deixant-lo eixir de colp. Aquestes consonants es classifiquen en sordes (p, t, c) i sonores (b, d, g). A final de síl·laba i de paraula es poden confondre perquè, tant les sonores com les sordes, sonen exactament igual. És a dir, les parelles b/p, t/d i c/g presenten el mateix so. Ara bé, quan n'escrivim unes o altres? Com ja sabràs, la millor manera d'aprendre una llengua és mitjançant la pràctica.
1) A final de mot, després de vocal o de diftong tònic, escrivim p, t, c.
Excepcions: b (adob, Carib, club...), els mots femenins acabats en -etud o -itud i els mots acabats en -leg, -gog, -fug.
2) A final de mot, després de vocal àtona o de consonant, s'escriu la mateixa lletra que en els seus derivats: sortós (sort), camperol (camp).
Excepcions: 1a persona del present d'indicatiu d'alguns verbs acabats en -nc (tinc, vinc, estenc).
Et convidem a detectar en el fragment els mots que presenten aquests canvis; després, posa’t a prova amb l'activitat següent!
I ara, practica un poc més amb aquesta activitat.