La televisió d'À Punt en directe
Transcripció
La nitroglicerina va ser descoberta en 1846 per l'italià Ascanio Sobrero. Era un explosiu molt potent, però difícil de manejar. El 1867, Alfred Nobel trobà la manera d'utilitzar-lo de forma segura. Va descobrir que mesclant la nitroglicerina amb sílice eixia una pasta que es podia modelar en forma cilíndrica i que era relativament estable. La va denominar dinamita, i es va posar a fabricar-la de forma industrial per la seua gran utilitat en la mineria i en la construcció. I també en la guerra. Ja en podem imaginar la demanda. La fabricació de dinamita va fer milionari Nobel i va proporcionar treball a una quantitat ingent d'operaris. I algú va observar una cosa característica de la majoria d'ells, sobretot, els qui fabricaven la nitroglicerina pròpiament dita: no patien d'hipertensió.
El complement sobre el qual recau l’acció expressada pel verb s’anomena complement directe (CD). Aquest complement depén d’un verb transitiu per a tindre significat ple. Com podem identificar-lo? T'ho expliquem en aquesta fitxa:
Els verbs transitius són els que porten un complement directe. Cal anar amb compte perquè, com hem vist, els CD no porten preposició, encara que moltes vegades, per influència del castellà, en solem introduir entre el verb i el complement.