La contracció de les preposicions

100 anys donen per a molt.

És difícil concentrar en una paraula tot el que reverbera en el cor de l'afició quan anima en el camp a l'Hèrcules. Quan escolta el seu himne, quan sent, apegats al cos, els colors blanc-i-blaus. L'única que defineix este sentiment és la que ens reuneix hui en una efemèride única, com és un centenari: Hèrcules. Perquè Hèrcules és l'heroi. És enèrgic, és resplendent, també combatiu, unificador, sempre lluminós, esperançador i somiador. Una paraula, una passió, un equip, una vida.

Tota gran idea té darrere un impuls, un impuls que naix del cor. I així, Vicente Pastor, un xiquet conegut com El Chepa, va decidir fer realitat el seu somni i va fundar un club de futbol que aconseguiria la categoria de mite. Volia mostrar bravesa, coratge i noblesa. I per això l'anomenaria Hèrcules, com l'heroi mitològic. De ganes, passió i companys no li'n faltaven. A principis del segle XX, el futbol va arribar a la vida alacantina. Aquell esport va calar prompte en els joves. Es practicava en qualsevol escenari: escoles, places, carrers i platges, van albergar grups de xics que colpejaven una pilota i la rondaven. Un segle després, el somni d'El Chepa, el primer herculà, continua vigent i tan màgic com llavors. I fruit d'aquell impuls, l'Hèrcules continua sent immortal.

La plaça dels Estels o la de Calvo Sotelo van ser llocs crucials per a començar una marxa llegendària. En 1922 es registra l'Hèrcules. I ja en 1923, participa en el primer campionat oficial. La primera categoria del grup B, dins del segon nivell federatiu. Lluint en aquells dies l'elàstica blanc-i-roja, que canviaria en 1928, per la blanc-i-blava definitiva.