Les característiques de les unitats fraseològiques

Perquè una combinació de paraules es considere unitat fraseològica, ha de complir alguna d'estes característiques:

1. Que estiga formada pels elements repetits.
2. Que continga alteracions estètiques, com ara ritmes, al·literacions o paronomàsies. Aproximadament. De cap manera.
3. Que siga una unitat fixada. És a dir, que aparega sempre igual. Les unitats fraseològiques poden tindre anomalies de concordança o gramaticals. A una hora fora del normal. Amb presses, precipitadament. M'explique: Són 300 persones, però correcuita i deshora van en singular perquè són unitats fixades.
4. Que tinga caràcter idiomàtic. És a dir, que el significat de l'expressió no siga la suma del significat dels seus elements, sinó que tinga un sentit metafòric. Estar boig, però no encens cap llum. Anar-se'n, però no toques cap dos. Portar-se malament, però no cal degollar ningú, no és la Revolució Francesa. (CANTA "LA MARSELLESA")
5. Que la paraula o combinació de paraules estiga adaptada a uns usos comunicatius concrets, com en el cas de les interjeccions. Parlant de nyas, coca... Eh... No hi ha berenar per ací o què?

Ara que ja hem repassat la teoria, vos propose un poc de pràctica amb un altre exercici. (Sintonia alegre) En este exercici vos plantejaré dos opcions i heu de dir quina penseu que és la correcta. Pregunta u. Com diríeu de cap manera? (Tic-tac) La correcta és… la b I si heu fallat és que no sabeu gens ni miqueta de fraseologia en valencià. Seguim. Què vol dir estar a matadegolla? (Tic-tac) La correcta és la a, però és cert que el pobre professorat d'institut també té dies d'estar a matadegolla i no necessita un ganivet perquè l'expressió siga correcta.

Les unitats fraseològiques es poden classificar en...

Les concurrències són probabilitats altes que en una llengua dos paraules apareguen juntes.

Són difícils perquè no tenen una norma unificada, sinó que s'aprenen fent servir la llengua. Hola? És l'oficina de gestació subrogada? Sabien que el seu negoci és una arma de doble tall? Eh, eh, a poc a poc, tranquil·litat! Ara li passe el contacte del meu… advocat, que és de l'estil del de Breaking Bad. Bé, en una prova de certificació, potser és millor que no sigueu tan teatrers com jo. Només un poquet. Una micoteta. Locucions en tenim de dos tipus: A) Locucions pròpiament dites. B) Frases fetes. La frase feta estar com figues en cofí és equivalent a la locució estar ple de gom a gom, però tingueu en compte que no totes les expressions fraseològiques formen part de l'estàndard. No forma part del valencià estàndard, sinó que és vulgar i, per tant, no convé utilitzar-la en una declaració judicial, en una tesi doctoral ni en un discurs d'investidura, posem per cas. Senyor jutge, em vaig saltar el control policial perquè anava com cagalló per séquia per a arribar al part. Li pareix poc?

També tenim els enunciats fraseològics, que són enunciats amb significat complet. És a dir, que poden anar a soles en una interacció comunicativa i continuen tenint sentit. No demanes un augment de sou, que no està el forn per a rosques. Açò vol dir no estar ben disposat algú per a sostenir bromes, converses, molèsties… Què vol dir: això és una altra cosa, això s'allunya del tema… Esta és una dita típica valenciana que serveix per a recriminar en els altres allò que nosaltres tenim agreujat. Escolta, no parles massa bé l'anglés, eh?

També considerem les fórmules rutinàries com a enunciats fraseològics. Les fórmules rutinàries són expressions que utilitzem en situacions comunicatives concretes. Ha quedat clar?