Com més prop, millor!

Com més ens acostem al cim del Penyagolosa, més irregular es fa el terreny i el dens bosc s'ompli de roques que amaguen secrets. Allí, les flors també fan homenatge a la primavera, encara que de manera més modesta. El pi negral domina les cotes baixes. Ací, la influència del clima mediterrani, encara és notòria. Les aus forestals estan en la glòria. La busquereta de casquet sempre està atenta. El pardal de bardissa és més confiat. Un pinsà vulgar es posa en alerta. Un so ronc i aspre interromp, momentàniament, l'activitat de totes estes aus. Són porcs senglars. S'alimenten en el sotabosc. Dos femelles adultes, presumiblement germanes, i els fills crescuts de la femella més major campegen junts. Mengen de tot: plantes, tubercles i xicotets animals. Remouen la terra buscant invertebrats i deixen els típics senyals en el sòl. En les famílies de porcs senglars hi ha una certa jerarquia. I en esta espècie, qui mana en el grup, és la vella femella. Este jove és conscient que hi ha un rang i que sa mare i sa tia estan per damunt d'ell i dels seus germans. No obstant això, s'acosta cada vegada més i més a sa tia, envaint el seu espai vital. Ella reacciona. Però li planta cara. És un gest que no es pot admetre. Ve la mare. Les coses tornen a estar al lloc.