Parlem bé

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

Bon dia des de Beniparlem. Hui coneixerem alguns dels errors més comuns que cometem quan parlem en valencià i tractarem de passar alguns barbarismes propis del valencià informal al valencià formal. Endavant!

Donem la benvinguda a Iñaki i a Alberto. Iñaki, tu eres de Cantàbria i estudies per a auxiliar d’infermeria. Creus que el valencià et servirà per al teu futur treball?

Sí, clar.

Jo també ho pense. I, més o menys, has anat a classe de B1 de valencià.

Sí.

I, Alberto, tu eres de Borriana i graduat en Comunicació Audiovisual. Com estàs?

Bon dia, Aina. La veritat que molt bé. Un poquet nerviós, perquè és la primera volta que estem ací en un programa de ràdio, però bé, amb ganes.

Perfecte. És normal estar un poquet nerviós, però sempre que es puga controlar no hi ha cap problema. Jo volia saber quina part de la normativa del valencià vos sembla més complicada. Per exemple, a Iñaki, a tu què et costa més del valencià?

Els pronoms febles.

Els famosos pronoms febles.

Sí. I algunes paraules que encara no acabe d’entendre...

Paraules que no acabes de controlar.

Això és.

És veritat que en els primers cursos és difícil els verbs, conjugar bé els verbs. I, Alberto, per a tu què és el més complicat?

Sens dubte, jo crec que és la part escrita. La part de redacció. Perquè moltes voltes penses que ho estàs fent bé i després, a l’hora de la correcció, t’adones que no ha anat gens gens bé.

L’expressió escrita és complicada, però està bé que si la millorem en valencià, també l’estem millorant en altres llengües que coneixem. I, en canvi, quin és l’aspecte que més fàcil vos pareix del valencià? Què vos pareix així, fàcil?

Les expressions.

Les expressions.

Sí, més naturals de... no sé ara com dir-te, però... “Mare meua!”. Això m’ix...

Les expressions fraseològiques, les interjeccions... En realitat és molt útil perquè és el que més utilitzaràs després en el teu dia a dia, clar. I, Alberto?

Bé, doncs, jo crec que és la comprensió lectora, és el que millor se’m dona.

Pensant en les proves és veritat que la comprensió escrita no és difícil. No és difícil. Tampoc seria difícil per a Iñaki, perquè com que ja parleu altres llengües romàniques...

A mi m’agrada molt.

Llegir en valencià?

Sí.

I, abans d’estudiar-lo, Iñaki, abans d’estar en contacte amb el valencià, coneixies que ací parlàvem valencià i quina opinió tenies?

Res. Jo vaig aprendre valencià en sis mesos. Sí. I vaig anar a l’examen de la JQCV elemental, fa nou anys.

Ostres!

Només arribar, en mig any, arribes i ja et prepares per al B1 que era l’elemental en la JQCV. Molt bé!

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

I, Alberto, tu estudies altres llengües o has aprés altres llengües a banda del valencià i imagine que castellà també en parlaràs?

Efectivament. A més, durant el Batxillerat vaig estudiar anglés i em vaig certificar en un B2. Al cap i a la fi, ja és, perquè en la universitat és com que te’l demanen per a poder finalitzar el grau.

Sí, ara ja crec que comencen a demanar el B2... i has fet Erasmus?

No vaig poder, perquè com va vindre la Covid-19, ens va xafar a tots.

Ostres.

Sí.

Eres alumne universitari del temps de la Covid-19.

Aquells temps van ser horribles.

Aquells temps de fa tants anys, eh? I, Alberto, eres de Borriana i eres d’una falla?

Efectivament.

Ah, sí? Perquè si eres de Borriana...

Som molts fallers.

De quina falla?

De la Societat Club 53.

Club 53! Oh, em sembla que heu guanyat molts premis, no? Els del 53.

Sí, som molt... ens agrada molt anar pel primer premi. Sobretot en la falla major.

Sí, i ara era l’aniversari del 53?

Sí, l’any passat vam fer el cinquanta aniversari del club. Perquè primer es va fer el club i després es va fer el que és la Falla.

Iñaki, en els teus treballs que has tingut fins ara, t’ha tocat utilitzar el valencià?

Sí. He treballat en un casino, en un saló de jocs, i els clients em parlaven en valencià i jo vaig haver de parlar amb ells.

Ahí hauràs d’haver parlat molt de número en valencià, de xifres. Doncs sí, ja t’haurà servit per a provar-te.

Però se m’ha fet difícil, hi ha estonetes que uf.

Que et costa, t’ha costat. Ara ja, a poquet a poquet, mentre estudies auxiliar d’infermeria, pots anar millorant també el valencià.

Sí, més o menys sí, perquè tenim dos assignatures de valencià, i bé, bé, m’agraden molt perquè podré no deixar...

Arrere els coneixements que tenies. Clar, i parlar de totes les qüestions d’anatomia, de fisiologia, en valencià, en eixes assignatures. Molt bé. I a la carrera, Alberto, tu has tingut assignatures en valencià, a la Universitat de València, en Comunicació?

Moltes assignatures en valencià. De fet, quasi el cinquanta per cent de les assignatures han de ser en valencià. Almenys en la Univeristat de València, en el meu grau de Comunicació.

Ostres, a la Facultat de Magisteri també, però no sabia si a Audiovisuals era així també. Aleshores ja eixiu amb un bon nivell. Havies entrat alguna vegada ací a les instal·lacions d’À Punt?

Vam vindre el primer any del grau. Vam vindre i ens van fer una xicoteta excursió. I vam vindre el que és la meua classe, i ens van passejar amunt i avall, però com que açò és tan gran...

És enorme.

La realitat és que ja ni em recordava de si esta zona la vam xafar...

Doncs, sí, és una fortificació. T’ho imaginaves així de gran tot açò de la tele pública valenciana?

Sí que és gran, sí.

És enorme.

Bé. Si vos pareix bé, passem a un joc. Juguem. Vos abelleix jugar?

Bé. Perfecte!

Sí!

Vinga, va.

No és competitiu, però vinga, va, passem a jugar.

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

Este joc consisteix a fer preguntetes sobre barbarismes, eixes paraules que, per interferència amb altres llengües, diem malament en valencià. Ara vos llegiré unes frases i a veure si sabeu identificar-hi els errors. Farem una ronda i cada vegada li tocarà a un de vosaltres, però si falleu, passarem al següent. D’acord? Esteu preparats?

Bé.

Sí? Més o menys? Aleshores, en cada oració que llegiré, vos faig memòria que hi haurà dos barbarismes, dos errors, que poden ser lèxics, és a dir, una paraula concreta, o poden ser barbarismes sintàctics, que estan com en l’estructura, que no són una paraula concreta. Són paraules que no són pròpies del valencià, però que utilitzem per interferència, sobretot per interferència del castellà. Alberto, comencem amb tu. Estàs preparat?

No ho sé si estic preparat o no. Anem.

Anem-hi.

A vore: hem fet un encontre d’exalumnes i no hi ha hagut manera de lliurar-me de David.

Doncs, jo crec que encontre serà trobada.

Molt bé!

I una altra? No hi ha hagut manera de lliurar-me.

De...

Iñaki?

Lliurar-me... em sembla estrany.

Ací tenim eixa qüestió, que lliurar és una paraula que existeix, però que ací sona una mica estranya. Lliurar és ‘entregar una cosa’ i quan és de llibertat no es diu lliurar, sinó que es diu d’una altra manera... alliberar. Quan és de passar a ser lliure és alliberar, alliberar-se d’algú, i lliurar és fer un lliurament, una entrega. Aleshores, hem fet una trobada d’exalumnes i no hi ha hagut manera d’alliberar-me de David. Si ho miràrem al diccionari seria, tot i que la paraula encontre existeix com a acció de trobar-se algú, no té el significat concret de trobada. És una paraula que no té un ús comú com a ‘trobada’. I ‘reunió de persones amb interessos comuns, especialment amb vista a dialogar o a fer alguna celebració’, això sí que hem de dir una trobada. Una trobada de jóvens, una trobada d’exalumnes. I, vinga, passem a la segona oració. A veure, jo crec que esta... Iñaki, estàs preparat?

Sí, però jo no...

Si no t’ajudarà Alberto, que està en un nivell superior de valencià. Pot ajudar-te.

Molt bé.

Cal prendre mides front a la poca ocupació que hi ha a l’hivern. Te la torne a llegir? Cal prendre mides front a la poca ocupació que hi ha a l’hivern.

Cal prendre mides? Mides?

Mides veritat que no està bé? Això et sona malament, a que sí?

Sí.

Prendre mides no està bé. Com seria? No és medir, és... Alberto?

Mesurar?

És mesurar, no és medir. Aleshores, seria “prendre...”?

Mesures.

Molt bé. Cal prendre mesures... i front a, això estaria bé? Eixa locució.

Davant?

Millor davant, correcte. Cal prendre mesures davant la poca ocupació que hi ha a l’hivern. Però que podríem dir davant o podríem dir enfront de, el que no està bé és el castellà frente a, sinó enfront de. Front a no és correcte com a sinònim d’enfront de, ahí hem de dir enfront de o davant. Però, sí que seria correcte l’expressió fer front a alguna cosa: faig front a un problema. Això sí. Però no que està enfront de. Aleshores, la frase correcta seria: Cal prendre mesures enfront de la poca ocupació que hi ha a l’hivern.

Molt bé.

La tercera, vinga. És per a Alberto. Vaig estar mirant cartells al taulell d’anuncis i vaig trobar un xollo impressionant.

Això de xollo... ahí em resulta... em fa saltar les alarmes.

I ben saltades. I ben botades. Un xollo és molt col·loquial.

Una oportunitat o...

Una oportunitat... també tenim una altra paraula per a dir “un xollo” que existeix també en castellà i que sí que la tenim en el diccionari: una ganga. Una ganga és correcte.

No sabia que es podia dir.

Al Diccionari Normatiu Valencià apareix una ganga. Un altre element: vaig estar mirant cartells al taulell d’anuncis. Taulell?

Al taulell, al tauló...

Paregut a tauló, però tabló ve de tabla. Però, no diem tabla en valencià, diem “una taula”. Per tant, vaig estar mirant cartells al...?

Tauló, no.

Tauló?

Tauler. Al tauler d’anuncis. I vaig trobar una ganga impressionant. Penseu que estes preguntes estan fetes perquè vos equivoqueu. No vos penseu que no sabeu prou perquè és buscar l’error.

Estan fetes a consciència.

Sí, sí, estan fetes a destorbar. Un taulell és o una peça de ceràmica. Nosaltres que som de per ahí per Borriana tenim taulelleres propet. I també pot ser una taula llarga, des de la qual s’atén en un comerç. El taulell de la botiga, no? Un taulell d’un bar, ahí és on normalment estan despatxant. Però, el lloc on es pengen els anuncis és un tauler d’anuncis.

Tauler.

Tauler d’anuncis. I xollo, tot i que ho diem, és veritat, en valencià col·loquial ho diem, no existeix en el Diccionari Normatiu Valencià. Però, sí que existeix el verb xollar, que si no és que teniu animals no ho sabreu, perquè xollar vol dir ‘esquilar ovelles’. Aleshores, ahí... en principi no vos hi dediqueu.

No, no, en principi no.

A xollar, per ara no. En canvi, una ganga sí que està al diccionari. Vinga, va, una quarta oració per a Iñaki: nosaltres recolzem la iniciativa i, com no, ells no volen que hi participem.

Recolzem.

Recolzar, ahí t’han botat les alarmes.

Donar...

Bona, bona, bona.

Donar, donem...? És que ara potser... suport?

Donar suport! Molt bé!

Aleshores, donar suport és ajudar a algú, a una iniciativa... I, aleshores, la persona que és ajudada sí que podem dir que es recolza, però la persona que ajuda, dona suport. I... torne a llegir la frase.

Sí, per favor.

A veure si trobeu l’altra interferència, l’altre barbarisme. Nosaltres donem suport a la iniciativa i, com no, ells no volen que hi participem. Esta és de C2, en realitat. Perquè ací alguns a vegades també cometen este error. Com no.

Estic molt perdut. No ho he escoltat mai.

És el com no, perquè és un como no. És com quan diem val?, és un calc del castellà. Val així com per a dir entesos, està clar. Ahí hi ha interferència i el com no tampoc és genuí en valencià formal, hauríem de dir i clar, i és clar o i ja sabeu... Utilitzar una altra expressió. I si voleu ho dic més tècnicament: en castellà hi ha una paraula per a donar suport que és apoyar, però també és la mateixa paraula que per a recolzar. Aleshores, ahí en valencià tenim un problema doble, perquè eixa paraula, apoyar, en valencià és donar suport, per a qui ajuda, o recolzar-se, per a qui és ajudat. Aleshores, donar suport vol dir ‘ajudar algú amb alguna cosa’ i recolzar-se és ‘ajudar-se d’alguna cosa’. Per tant, qui ajuda, dona suport, i qui és ajudat, es recolza en el suport oferit. I, com no és un calc del castellà que hauríem de substituir en valencià formal per una estructura com clar, és clar, està clar, evidentment, com era d’esperar...

Interessant.

Vos ha servit d’alguna cosa?

Sí.

Sí?

Clar.