La televisió d'À Punt en directe
Transcripció
La paraula polsera deriva del llatí pulsu i té dues accepcions: o l'objecte d'orfebreria o bijuteria que es porta entorn del puny en forma d'argolla o cadena, o el pèl que creix als polsos entre l'orella i l'ull, molt comú en els homes llop.
Si polsera deriva del llatí pulvus, aleshores es pot referir a la caixeta per a guardar el rapé, el tabac en pols que s'aspirava pel nas, o a l'arenera, el vas que contenia l'arena per a assecar la tinta d'un escrit.
Tot molt modern, sí, senyor.
Quan algú és alt de polsera, és prepotent i ostentós, és a dir, un estirat.
Queda clar que la polsera i la polseguera no són el mateix encara que són parents.
En conclusió, qui no vulga pols, que no vaja a l'era.
(TUS)
Relacionats
Tornar a dalt