Parlem d'àmbits d'ús

—I els àmbits d'ús què seran? Vos sona això dels àmbits d'ús?

—Els àmbits d'ús, eixe jo el que diga Enrique em fie.

—És depenent d'on es parle… No, no va per ahí la cosa.

—Sí, no, mira…

—Vols dir que és més específic.

—Àmbits d'ús, per exemple, jurídic, juridicoadministratiu, científic-acadèmic, literari i, sobretot, el que vosaltres treballeu, que són els àmbits d'ús audiovisuals o periodístics. Ahí és on esteu vosaltres situats.

—Exacte.

—Ho sabíeu?

—Sí, ahí estem. 

—Jo també ho sabia. 

—Dins de cada àmbit d'ús, com ara el periodístic, hi ha diversos gèneres de text que són exactament els motlles genèrics fixats que ens indiquen l'estructura i els elements que formen part d'un text concret, d'un text audiovisual, d'un text periodístic... En l'àmbit d'ús periodístic, concretament en l'audiovisual d'entreteniment Enrique, Raül, quins tipus de gèneres de text, de tipus de programes, tipus de situacions trobeu en l'audiovisual d'entreteniment? Enrique.

—Ahí tindríem una mescla de tot i jo me'n recorde, quan estudiava a l'UJI Comunicació Audiovisual, que estava molt ben catalogat: tu anaves a un magazín, supose que va per ahí la cosa, no? Estava l'informatiu, després està un programa de viatges, n'hi ha un programa de periodisme d'investigació, després també està la ficció... Diríem com que hi ha tres grans grups, no? Seria l'entreteniment, l'informatiu i la ficció.

—Entreteniment, informatiu i ficció.

—És que t'haguera pogut acabar cada frase, Enrique. Sabia igual que tu.

—Però sí que és veritat que cada vegada més ho veiem, no? Hi ha una cosa que està l'infoentertainment, as you know?

—Infotainment.

—Yes! Que és la mescla entre la informació i l'entreteniment. Que nosaltres... es fa realment en molta graella de la cadena, però l'informatiu ha de ser més seriós, després un magazín, això és a la babalà.

—Sí.

—És un poquet això. Existeixen els gèneres més purs, més de referència, més prototípics, però després es poden fer tot tipus de combinacions, està clar, i en tots eixos casos utilitzem llengua estàndard, però depenent de, concretament el gènere, es pot tindre un marge més gran o més reduït de com introduir una parla una miqueta més col·loquial. I recordem que els gèneres de text que hi ha són, concretament, el tipus de text: article d'opinió, entradeta d'un informatiu, entrevista en Valencians al món... Tot això serien gèneres de text concrets. Ahí estos gèneres poden tindre una funció o una altra: poden ser explicatius, instructius, narratius, argumentatius, dialògics... I en tota eixa combinació, això per què és important? Perquè quan feu un examen de valencià, vos estaran demanant que feu un text concret. Poden estar demanant, per exemple, feu una introducció per a un monòleg, un monòleg humorístic. Feu com una introducció. En un C2 podrien demanar-ho. Aleshores, ahí, Raül ens ajudaria.

—Jo seria expert en el tema.

De fet, jo me'n recorde en les classes de l'EOI que teníem tu i jo, Aina, que era important, imagina que et toca, en un diàleg tu eres l'opció A, candidat A, que seria jo, per exemple, i candidat B, Raül en este cas, candidat A, per exemple, podria ser jo soc el president d'una tenda de cotxes i he de presentar un nou cotxe. I en este cas, candidat B, tal volta seria un inversor i a partir d'ahí ja ens hem d'adaptar a un registre de situació, no?

A eixa situació, a un registre, a un àmbit d'ús… En eixe cas seria com més comercial i després també quina és la intenció que teniu: convéncer? Per tant, és argumentatiu. Explicar-li a algú com fer una cosa? Per tant, és instructiu. Narratiu si li heu de contar una història i aleshores tot eixe còctel fa finalment indicacions sobre com heu d'elaborar un text.

I una pregunta: no és el mateix un àmbit d'ús que un gènere? Perquè, per exemple, àmbits d'ús has dit el jurídico-no-sé-què, tal. Un gènere és diferent?

—Dins de cada àmbit d'ús hi ha gèneres de text concrets.

—D'acord. Aleshores, dins d'una d'un àmbit d'ús periodístic, doncs, podem tindre un pòdcast o podem tindre un informatiu o podem tindre, doncs, una tertúlia, un debat, un programa d'anar pel món entrevistant, un Stand-up comedy, una comèdia d'este tipus, de parlar una persona davant de gent i aleshores, doncs, tot això està ahí i ho heu de tindre en compte. I elaborar-ho amb coherència. Coherència, cohesió i adequació. Això vos sona?

—Això sí, això ho he estudiat.

—Sí, ho heu estudiat, eh?

—Sí, sí. Aina, quantes coses estem aprenent en este pòdcast?

—Ha valgut la pena vindre o estaríeu més a gust en un jacuzzi?

—Ai, eixa pregunta també és trampa. 

—Si estiguérem ara mateix en un jacuzzi, el tècnic de ràdio estaria dient que les bombolles entrarien, que no podíem estar en un jacuzzi, però estaríem més a gust els tres en un jacuzzi.

—Fent el mateix, però en un jacuzzi.

—Amb les floretes que ens ha tirat Enrique, és com si estiguérem fent un massatge. 

—T'imagines? Però crec que la producció no té: no hi ha diners, no hi ha diners. 

—Ho feien ja fa molt de temps a la tele, Jesús Gil y Gil, vos sona? Això ja ho feia.

—Estava inventat.

—Tu dona idees en esta casa que es fa el que faça falta, perquè pugem l'audiència. 

—Podries ser el Jesús Gil d'À Punt?

—Imagineu-vos.

—En alguns programes Valencians al món i, perdoneu que estiga en contínua promoció, hem estat dins d'un jacuzzi. 

—Això s'ha de vore. Busqueu-ho.

—Haurem de buscar quin és, eh? Que a mi m'interessa.