Transcripció
No és difícil imaginar el món com una enorme caixa xinesa. Totes les coses que hi podem veure en contenen d'altres. I eixes altres, unes altres. I així fins a un punt en què, per molt que furguem, ens costa trobar-hi res. Fins al segle XIX, es creia que l'última partícula que hi havia al final d'este procés era l'àtom. Créiem que era indivisible. Això és, en definitiva, el que vol dir la paraula àtom, en grec antic: 'indivisible'. Però va resultar que no, que hi havia encara unes poques partícules més dins de l'àtom. I també pareixien indivisibles. Però amb el temps, han acabat apareixent-ne un fum més. Cadascuna més estranya i fascinant que l'anterior. I ara mateix, la major part dels físics, creuen que estes sí que són indivisibles. Encara que, naturalment, ja no se'n refien.
Una funció sintàctica que pot fer el pronom en és la de complement de règim verbal (CRV). Fixa’t en l'últim que diu Juli: "no se'n refien". Però, què és el CRV?