Canviem de registre

Bé, doncs ara, per a veure com feu vosaltres també de correctors vos posaré un trosset d’un àudio i a veure si trobem alguna qüestió que seria més del valencià informal i no seria tan correcta en un valencià formal, d’acord? És un fragment d’un humorista valencià.

«Operat. Una molt bona. Com se’n venen amunt, que diu: quansevol dia agarre la maleta i me’n vaig! Ves! Ves!»

Ahí heu detectat alguna cosa?

Sí, sí.

Iñaki.

Agarre.

Agarrar és correcte. Agarrar o agafar.

Ah, clar, és que jo pensava en agafar.

Sí que és veritat que, quan escrivim o parlem de manera formal, és estrany que diem agarrar, tendim a utilitzar agafar, però tècnicament, en el Diccionari Normatiu Valencià, agarrar també és correcte. Però és un bon dubte perquè molta gent, directament, ho ultracorregeix i és correcte realment. Alguna altra?

La veritat, estic un poc perdut.

Una xicoteta errada.

En valencià col·loquial fem una cosa que és que no diem realment qualsevol, veritat? Com ho dieu a casa, Alberto? Qualsevol? Ta mare et diu: «qualsevol dia perdràs el cap»?

Jo pensava que qualsevol era correcte.

Qualsevol és molt correcte en valencià formal, però Òscar Tramoyeres, este humorista, ha dit quansevol.

Ah.

Qualsevol és una paraula que, en col·loquial, diem... A Borriana jo crec que diem consevol.

Consevol, sí.

Consevol... En un altre lloc diran quansevol... Són paraules molt típiques que anem deformant dialectalment, no? Com el nosaltres. Nosaltres és la formal, però després tenim mosatros, natros, moatros, mohatros... Ara bé, la correcta en valencià formal és nosaltres. Les altres, en valencià col·loquial, sí que estan bé també.

Jo vos done les gràcies per haver vingut, tant a Iñaki com a Alberto, i esteu convidadíssimes i convidadíssims a tornar i els oients també. I ens veiem en un altre Beniparlem. Vos ha agradat vindre, Iñaki?

Sí. Moltes gràcies a vosaltres.

A vosaltres per vindre.

La veritat que és una molt bona oportunitat que comptes amb nosaltres per a estes coses.

Jo estic molt contenta que hàgeu vingut i, Alberto, doncs, t’agradaria treballar a la ràdio?

M’encantaria!

T’agrada la ràdio?

La veritat és que sí.

Més la tele o més la ràdio?

Són diferents. Cada cosa té les seues cosetes, però la ràdio és un món que encara em queda per descobrir.

Doncs, la carrera ja l’has acabada, no?

Efectivament.

Aleshores tenim ací un comunicador audiovisual.

Comunicador audiovisual, sí.

Moltes gràcies. I ara, per a tancar, expliquem que, segons el model dinàmic de multilingüisme, aprendre llengües és un procés dinàmic en què les llengües que dominem i les que estem aprenent interactuen de manera constant. Per això, és normal que apareguen els barbarismes, que no és roí que apareguen. Per a aprofitar els beneficis cognitius de parlar més d’una llengua és essencial ser multilingües actius. Què vol dir això? Vol dir que no només hem d’entendre, sinó que hem de ser capaços de parlar, almenys, dos llengües, encara que ens hi expressem amb errors, que no passa res.

Fins ací ha arribat el Beniparlem de hui. Esperem haver-vos entretingut i instruït encara que siga una miqueta, perquè tota pedra fa paret. Arreveure!

Adeu!

Gràcies!

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.