Sueca, escenari de pel·lícula

Del casino, hem passat a la plaça de l'Església.

Conta'ns, que açò era una altra localització.

Una localització important.

És la plaça de Sant Pere, ací muntàrem un bon pollo, que solem dir quan hi ha molta gent.

A big chicken. (RIU) Com solem dir en cinema.

Teníem figuracions especials dins l'església, amb un horari laboral normal, i després convocàvem a veure qui venia.

S'obrien les portes per a un pla.

La càmera estava on està ara, era un pla de Televisió Espanyola, coproductora del film, donant les notícies de l'accident.

Ens trobem al municipi on s'està celebrant la missa fúnebre del conseller Félix Montaner.

No sabies què trobar-te. No sabíem quanta gent vindria.

I què?

Vam tindre molta sort.

Cris, quan vas rebre el guió de Nacho o el que et tocava del guió, quina sensació vas tindre?

Va ser xula. Vaig flipar perquè era un thriller. No m'ho esperava.

I el diàleg, la complicació de les seqüències, que jo deia: com faran açò?

Clar, perquè coneixes este món i dius: és que açò és molt.

Però ho ha fet i molt bé.

Els madrilenys ja no roden allí. I ara volen Mediterrani.

Han descobert València.

Tenim uns paisatges que són l'hòstia i pràcticament no s'han retratat en amplitud.

I la música en els films?

Dividim entre so diegètic i so extradiegètic.

Eing?

Una part és la banda sonora que fem, normalment una orquestra amb violins i tal.

Ací no volíem una orquestra i ha sigut en sampler, a ordinador.

D'això s'ha encarregat Arnau Bataller.

Però hi ha una altra part important que té el pedigrí de la pel·li, que parla d'una època que ací hem mal conegut com la ruta del Bakalao, la ruta Destroy, un dels DJ d'aquella època, els anys 80 i 90, Luis Bonias, que va posar una de les seues creacions en el film.

Per això és diegètic, perquè sona dins de la pel·li.

Els personatges dins de l'escena senten la música.

Moltes vegades no és música que poses al film, li dona sentit a una banda sonora.