Parlem d'humor i comèdia!

Ie!

(RIU)

Com estàs?

Molt bé.

Què et pareix?

Maria, Mariua, com vulgues.

Com vulgueu.

Gràcies per rebre'ns en el piset.

Mira açò. És molt bonic. Que bonic!

Què és Comediants?

Un programa de monòlegs en valencià. És una necessitat que teníem en aquesta terreta.

A banda, és un programa paritari, que és una cosa que no estem acostumats a veure en un format així, que no solem veure en un club de la comèdia.

És la paraula. Un còmic, llums, micro i públic i prou.

Tu has fet de tot: has passat pel teatre més convencional, has anat a parar al monòleg…

I continue, el que passa és que açò té un punt de droga dura.

T'adones que pots fer el mateix que fas amb llums, escenografia, efectes sonors…

Anar llevant i quedar-me només amb la paraula, la intenció i el jo i el públic.

Vos he dit que soc d'Ontinyent? Sí, no? És igual.

Sempre es parla de si es pot parlar que existeix el concepte humor valencià.

Cada territori té unes característiques.

El que funciona a Ontinyent, en el meu poble, a les que funcionen a València capital o a un poblet xicotiu.

Llavors, jo no estic segura que hi haja un humor valencià, hi ha característiques que ens fan un humor propi.

L'important és que la gent es descollone.

Ara, que si parlem de paella… Ah…

Dius, collons.

Estic que reglote.

Dius: "No, la paella, el garrofó…".

M'ix la paella per les orelles.

Quina diferència hi ha entre representar un monòleg amb un públic que coneixes o fer això en televisió?

Quan estàs en directe, ho saps, una vegada comences, entres en un món amb la màgia que el que passa, no es repetirà.

De tota manera, tant el directe com la tele, a mi em col·loca en el mateix lloc. Eixe nervi…