L'humor valencià

Maria, volia parlar amb tu de Wilt perquè és un llibre d'humor, per a molta gent ho és, i em dius que a tu ni t'ha agradat, ni t'ha fet riure, ni res...

Són coses que a tot el món agraden i en parla bé... Jo diré que també.

De sobte, vaig pensar: potser no. Potser a mi no m'agrada. A tot el món no li agrade jo fent comèdia, no?

A mi no m'agrada tot el món.

L'humor és així.

Cadascú té el seu i li fan riure unes coses.

Crec que té a veure amb...

Esta cosa de veure el món des del punt de vista del feminisme.

Tant per la feina i pel que m'hi dedique, i sobretot, també el punt de ser mare.

A mi em fa, de sobte, veure les coses d'una manera com no les havia vistes fins ara.

Tot sabent que estic en ficció, hi ha una part que m'avorreix d'este personatge.

Que ella siga idiota, no?

Ella, la seua dona vols dir.

Sí, és tonta tota l'estona, no?

Anava llegint i anava pensant...

És que el punt pava.

Jo també soc bastant pava.

Aleshores pense, a mi no em sembla que siga algú tan matable, no?

Tu penses que, a tots en general, ens caldria fer de les situacions dramàtiques de les nostres vides una cosa un poc més humorística?

O prendre'ns-ho amb més filosofia?

Ja ho crec que ens fa falta més humor.

Hi ha gent que riu de les seues merdes.