Pinyol i els dígrafs

Vos ho recorde perquè fa algunes setmanes que no hem vist la gateta que viu al costat de casa.

Crec que Joan, el nostre veí, ha estat uns dies fora de vacances, i quan ha tornat, he vist que Reme està molt, molt canviada.

Clar, Joan li havia tallat el monyo perquè no tinguera calor a l'estiu.

El problema és que Pinyol no l'ha reconeguda de primeres.

De fet, no sabia qui era.

En veure-la per primera volta li ha lladrat com si no la coneixera de res!

Després, quan Reme ha botat la tanca que separa la casa de Joan de la nostra, s'ha amagat dins de casa molt, molt poregós.

Li he ensenyat fotos junts, però Pinyol mirava les imatges sense comprendre massa bé què li volia dir amb això.

A poc a poc, Reme s'ha acostat a Pinyol i de sobte, ha canviat de direcció.

Ràpidament, ha anat fins a la cuina i ha agafat una de les galetes que vaig cuinar ahir a la vesprada; però, Reme… no, no s'ha menjat la galeta.

No, no, no.

El que ha fet és apropar-la amb la pota fins on estava Pinyol.

Just en eixe moment, Pinyol ha recordat qui era!

Ha recordat les vesprades de jocs a la nostra casa, córrer darrere d'ella al jardí o veure una pel·li coberts per una manteta els dies de pluja.

Un moment després, ja estaven jugant els dos junts com si no hagueren estat quasi un mes sencer sense veure's les cares.

Ai, així és l'amistat!