Directes
La televisió d'À Punt en directe

La flexió de l'adjectiu en valencià

El protagonista d'aquesta píndola, Pau, arriba de la Xina amb el secret que s'ha divorciat de la seua dona, una anècdota que la seua família encara no coneix i que li produirà més d'una situació incòmoda, com veuràs en aquest fragment.

La flexió de l'adjectiu en valencià Accedir al contingut complet

Transcripció

La teua nóvia no ve?

No, no ha pogut.

Per què?

Dona, Pequín no és Castelló i el restaurant no pot tancar tants dies.

O siga, et quedaràs molts dies?

No, no, sí. Eh… No ho sé, És que… Coses del visat, que allí les coses estan…

No la deixen eixir? Que és una delinqüent? Encara no ha arribat i ja esteu d'interrogatori.

Vull saber quan coneixeré la meua nora.

I si és una delinqüent caldrà saber-ho.

Ai mare.

Perdoneu un moment.

Hala, ja s'ha posat nerviós.

Sí, sempre ha sigut molt delicat.

Allà va l'orgull familiar, que cada volta que es posa nerviós, es caga.

El seu superpoder.

Cata, esborra això ara mateix. No puc, és un directe. Boomerang.

En aquesta píndola, la família de Pau utilitza un grapat d'adjectius per a descriure'l. Els adjectius constitueixen una classe de paraules que flexionen en gènere i nombre i que, majoritàriament, modifiquen un nom amb el qual han de concordar. En general, segueixen les mateixes normes que el nom a l'hora de fer aquestes variacions.

Així, els familiars de Pau diuen que és "nerviós i delicat", però si ho digueren de l'exdona de Pau seria "nerviosa i delicada". Amb aquest exemple tenim una de les terminacions més habituals: -os/-osa i -t/-da. Practica ara i descobreix altres terminacions en la següent activitat.

Nivell C1 Gramàtica Flexió Adjectius Societat

També et pot interessar