La ràdio d'À Punt en directe
La flexió de l'adjectiu en valencià
Transcripció
La teua nóvia no ve?
No, no ha pogut.
Per què?
Dona, Pequín no és Castelló i el restaurant no pot tancar tants dies.
O siga, et quedaràs molts dies?
No, no, sí. Eh… No ho sé, És que… Coses del visat, que allí les coses estan…
No la deixen eixir? Que és una delinqüent? Encara no ha arribat i ja esteu d'interrogatori.
Vull saber quan coneixeré la meua nora.
I si és una delinqüent caldrà saber-ho.
Ai mare.
Perdoneu un moment.
Hala, ja s'ha posat nerviós.
Sí, sempre ha sigut molt delicat.
Allà va l'orgull familiar, que cada volta que es posa nerviós, es caga.
El seu superpoder.
Cata, esborra això ara mateix. No puc, és un directe. Boomerang.
En esta píndola, la família de Pau utilitza un grapat d'adjectius per a descriure'l. Els adjectius constituïxen una classe de paraules que flexionen en gènere i nombre i que, majoritàriament, modifiquen un nom amb el qual han de concordar. En general, seguixen les mateixes normes que el nom a l'hora de fer estes variacions.
Així, els familiars de Pau diuen que és «nerviós i delicat», però si ho digueren de l'exdona de Pau seria «nerviosa i delicada». Amb este exemple tenim una de les terminacions més habituals: -os/-osa i -t/-da. Practica ara i descobrix altres terminacions en l'activitat següent.