La ràdio d'À Punt en directe
La 'd' intervocàlica a debat
La 'd' intervocàlica a debat
Transcripció
L'obra la vaig compondre l'any 2010, quan era director d'una de les bandes de Xàtiva. Concretament: la Nova. I fou l'obra obligada als certàmens de Diputació de València i Alacant, l'any 2017 en primera secció. Molta de la meua producció està inspirada en fets històrics o monuments del meu entorn. Concretament, a la comarca de la Costera. I vaig vore en aquest fet, una bona història que contar.
En aquesta píndola et volem parlar de la d intervocàlica. Escolta David Penadés quan diu que "l'obra va ser obligada als certàmens", i no "obligà".
En el valencià col·loquial, és molt habitual escoltar l'emmudiment de la d, fins al punt que algunes paraules pròpies de l'àmbit festiu o gastronòmic presenten una tradició escrita sense d intervocàlica, com ara mascletà, plantà, mocadorà o fideuà. En canvi, sí que s'ha de pronunciar (i escriure) en l'estàndard o en els registres formals.
Igual com en el cas de la d intervocàlica, hi ha altres consonants que no es pronuncien en determinades posicions. Aprén-ne algunes amb aquesta activitat.