La televisió d'À Punt en directe
Transcripció
Jo recorde que va haver-hi una època, Carolina, en què… els herbolaris, que, antigament, tots els pobles, a totes les comarques, hi havia herbolaris i era… era un costum molt nostre, però va haver-hi una època que van caure en desgràcia.
L'època en què era la moda el Raylite, el chopped i les pastilletes. Veritat? Vull dir, com, com se salva eixe… eixe clot, no?
Saps què passa?
Recorde quan em feia mal la panxa, anava a casa de ma iaia i tenia cua de gat.
Cua de gat, sí.
Tenia boldo, tenia camamil·la…
Sàlvia. Clar.
Clar.
Per a pal·liar totes les patologies, però arribaren les farmacèutiques, arribà el medicament i adeu, brosses.
Eh?
Aleshores, és veritat que això no va ser fàcil, però sempre hi ha nínxol de mercat de gent preocupada per la seua salut, per quin tipus de tractament de medicació prenia per a tractar una malaltia, quin tipus d'aliment consumia… Eh… Aparegueren les primeres intoleràncies, ara n'hi ha més, abans n'hi havia quatre. Quatre celíacs o intolerants a la lactosa. Ara tot el món té intoleràncies i té històries. Era complicat per a ells trobar productes de qualitat o trobar qualsevol brossa per a pal·liar una patologia. Nosaltres abastàvem eixe xicotet mercat, que al principi era molt xicotet, però clar, tu preguntaves: “Ostres, no sé on trobar… Què et diré? Eh… seitan”, “No sé on trobar el tempe”. On anaves? A Navarro. No hi havia altre lloc per a trobar-ho. No ho trobaves en cap lloc.
En aquest fragment parlem de costums. Aquesta és una paraula que, per interferències del castellà, dona peu a confusions pel que fa al gènere. Però, vaja, has de saber que la paraula costum, gramaticalment, és masculina. Per tant, dir o escriure la costum no està acceptat normativament.
En la següent activitat, hi trobaràs més casos com aquest.