Què demanen en el C1 i C2?

I aleshores ací, Gabriel, que em sembla que has sigut normalment professor de C1-C2, quin canvi es veu significatiu entre un B2 i un C1? Què has de demostrar en un C1 que no has de demostrar en un B2?

És un llenguatge expert, un llenguatge que ja t'has de desimboldre's sense vacil·lacions, has de controlar el llenguatge de molts àmbits: de l'àmbit científico-tècnic, de l'àmbit econòmic, artisticoexpressiu, humanístic, etcètera, i has de controlar eixa classe de vocabulari i, a més, has de compondre uns textos d'una manera molt ordenada, utilitzant recursos de cohesió- els connectors famosos de tota la vida, etcètera, etcètera. I a banda de complir amb els requisits dels formats que es demanen els dies de l'examen o propis d'aquest nivell.

Que són textos formals.

Exacte.

Voleu afegir alguna cosa, Empar, per exemple, en un C1-C2, el tema de la precisió lèxica, de la subtilesa, de la ironia...

Aquestes qüestions crec que són la marca, més enllà de la coherència, òbviament, i la cohesió, crec que són la marca identitària dels nivells avançats. Eixa precisió lèxica, el joc de significats, els sinònims, enriquir, fer un vocabulari més precís, acotar molt allò que diem, no evitar eixes expressions tan genèriques i anar més al detall.

Exacte.

Marta?

Em sembla interessant també apuntar que normalment, els parlants o les persones que són capaces de produir en un nivell B2, per exemple, són capaces de comprendre en un nivell C1 i C2; és a dir, sempre tenim la comprensió escrita i la comprensió oral va per damunt del nivell en què solen poder produir. I de vegades les persones pensen que tenen un nivell més alt de l'idioma perquè el comprenen en tots aquests matisos i totes aquestes complexitats, però una cosa és comprendre'l i una altra cosa és produir-lo al mateix nivell. I això pense que també és important per a no frustrar-se a l'hora d'aprendre, és a dir...

Produir-lo amb pocs errors.

Gabriel?

Pel que has dit de les frustracions, molts alumnes durant tots aquests anys m'han preguntat, que és molt difícil, que no entenen el tema, que, etcètera, tot este llarg etcètera, jo, tant per a l'oral com l'escrit, jo els faig un plantejament: se suposa que tu eres expert en este tema, per tant, tu eres el teu cunyat el dia del sopar de Nadal, d'acord? Si no entens del tema, ho fas. Jo recorde en una redacció que em van dir que el Montgó estava a l'interior de València. Si ja es barallen els de Xàbia i Dénia pel Montgó, com perquè ara diguen que està a l'interior de València.

Però també hem de dir que no s'estan demanant coneixements enciclopèdics, s'està demanant versemblança, no veracitat, no que sigueu científics, geògrafs, geòlegs i de tot, sinó que parega que ho sou.

Exacte. I, a més, una cosa que també és molt important i que crec que sí que és la filosofia de tot el Marc europeu, que és la competència comunicativa: has d'adaptar eixa llengua al context que tens, el propòsit de la tasca, l'objectiu comunicatiu real, real o versemblant, com apuntaves, adaptant eixos registres de què hem parlat i adaptant eixes circumstàncies, tant pel llenguatge com per les estructures i el nivell de complexitat.