Beniparlem | Com aprendre llengües?

À Punt pòdcast

Beniparlem, un pòdcast per aprendre valencià amb Aina Monferrer.

Benvingudes i benvinguts a un nou pòdcast de Beniparlem per al web Apunts de llengua de punt. Hui conversarem amb dos creadors de contingut d'Altea amb una informació genètica quasi idèntica que estan revolucionant les xarxes socials en valencià i amb qui comentarem rutines útils per a l'aprenentatge de llengües. Esteu preparats? Donem la benvinguda a Aitor i a Loren, a Beniparlem el poble per a millorar el teu valencià formal.

Aitor és estudiant de Comunicació Audiovisual i també és el director o, com li diríem, el responsable de Poblet, com és això?

Coordinador, podríem dir, no? Però també és una estructura horitzontal.

Molt bé, aleshores, coordinador de Poblet, i què és això de Poblet?

Doncs, Poblet.info és un web que naix perquè la gent puga trobar de la forma més fàcil possible tota la creació de contingut en valencià, és a dir, totes aquelles persones que en el seu temps lliure fan algun vídeo o fan alguna creació dirigit a les xarxes socials, i que ho fan en clau valenciana, perquè les xarxes socials i els seus algoritmes no afavoreixen que una llengua com la nostra tinga la visibilitat que altres. Per tant, naix d'aquesta manera i ja hi ha tota una comunitat de creadores i possibilitadora de projectes que a poc a poc anem desenvolupant.

Molt interessant. Productores audiovisuals, no tardeu a fitxar-lo, que a este se'l rifaran, és un cromet.

Loren és un sociòleg aficionat a la Premier League que està clavat en tots els xafarranxos festius de la faç de la Terra i que té un projecte audiovisual que es diu Patà i avant. Què és això de Patà i avant?

Exacte, estic clavat en Poblet perquè és canal de futbol en valencià, perquè jo sempre havia consumit moltíssim de futbol, no soles mirant partits, sinó també mirant altres canals de YouTube en castellà que parlaven del tema, fins que un dia vaig dir: «Faré jo el contingut», i hui en dia faig el canal que a mi m'agradaria trobar. I això, tracte un poc el futbol d'ací, però també, com tu has comentat la Premiere League, que és la lliga anglesa, i un poc de tot, però tot relacionat sempre en el món de futbol. I alguns també relacionats en el món dels festivals, també futbol i festival, que em sol mesclar a voltes vídeos, que també és la meua altra passió.

Molt bé la música, és a dir, la cultura popular, no? El futbol, els festivals... Molt bé.

Tot el que siga divertit, ahí ens estarem.

No vos en perdeu una, eh? Vosaltres voleu aprendre llengües en un futur? Aitor, Loren.

És interessant i és molt guai, és molt enriquidor. Per tant, sí, quan jo tinga temps, sempre és una assignatura que, a banda de llegir (que vull que m'agrade més), també aprendre llengües em fa sentir molt bé. Per tant, sí.

I llegint també s'aprenen llengües.

Totalment.

Si voleu aprendre llengües, heu de fer-vos l'ànim ja, perquè és un camí llarg, cosa que no vol dir que siga un camí desagradable, ja que hi ha molts hàbits del dia a dia que podem modificar lleugerament i això ens permetrà anar aprenent llengües de manera progressiva i plaent.

Hui vos presentaré algunes rutines recomanades per a aprendre llengües. Per descomptat, la llista es pot ampliar, però jo vos propose truquets que m'han anat bé a mi com a aprenent de llengües (de francés, d'anglés, de portugués...), i que queda malament que ho diga, però a pesar que soc professora de llengües, jo no tinc facilitat per a aprendre'n de noves. M'ho he de treballar. I vosaltres, Aitor, Loren, vosaltres teniu facilitat per aprendre llengües?

A mi sempre m'ha costat. És una assignatura pendent que tinc, perquè sempre, com que em costa aprendre, sempre diuen que el valencià... que els que parlen valencià i castellà tenen més facilitat per a aprendre idiomes. No sé jo si és el meu cas, però sí que m'agradaria, en el futur, pegar-li canya.

Si només fores castellanoparlant o només valencianoparlant, segurament encara et costaria més, perquè el fet de ser bilingüe actiu des de xicotet et facilita l'aprenentatge de llengües.

Sí, en eixe cas sí que ho tinc en compte i, per exemple, l'anglés, una vegada em vaig posar per a traure la titulació del B1, sí que vaig notar que em donava una certa desimboltura a l'hora de poder entendre més fàcilment, no? Com es construeix un llenguatge, en este cas, la construcció similar a les llengües que ja parle. Però tampoc ho tinc jo molt fàcil. He d'estar atent a este capítol a vore què ens contes.

Doncs a vore, el consell número 1 seria que si voleu aprendre moltes llengües, heu d'evitar posar-vos els audiovisuals en les llengües que ja domineu molt i començar a buscar en les plataformes pel·lícules o sèries que no estiguen en les llengües que useu habitualment. Aleshores, Aitor, Loren, ens recomaneu alguna sèrie o pel·lícula que estigueu veent ara mateix i que podríeu posar-vos en versió original? Si no ho feu ja.

Doncs, sempre han dit que està molt bé la versió en anglés de Peaky Blinders, la sèrie...

Ostres, és complicada d'entendre perquè parlen molt col·loquial, però sí, sí.

Però sempre diuen que no, que és molt bo... La sèrie guanya molt en anglés.

Clar. I, Aitor?

Podríem vore la pel·lícula Call me by your name; la sèrie Sex Education, i jo, per exemple, una que tinc pendent és Breaking Bad, i ja posats, doncs hauria de posar-me-la en versió original.

Sex Education i Breaking Bad s'entenen més que Peaky Blinders. I Call me by your name, està en anglés i en italià, només en anglés o mesclada?

No ho sé, no ho sé la veritat. Jo la primera vegada que la vaig vore va ser en castellà, tot i que m'insistiren: «Vinga, Aitor, en versió original», i en aquell moment rebutjava més la idea. Però sí que és veritat que últimament quasi tot l'audiovisual que consumisc ho faig en versió original i amb subtítols.

Val la pena, val la pena, i els subtítols és molt important que vos els poseu en la llengua original. Si realment enteneu una miqueta de la llengua original, perquè és una llengua romànica o perquè l'heu estudiada pel que siga, doncs és millor que si esteu veient en anglés Peaky Blinders, que us poseu els subtítols en anglés, és millor per a l'aprenentatge de llengües que no que vos poseu els subtítols en castellà o en valencià, que no ajudaria tant a aprendre anglés en eixe cas.

Un altre consell és que dediqueu cinc minuts cada dia a fer exercicis automàtics d'una llengua, per exemple, en el web Apunts de llengua, on podeu triar vídeos per temes, per nivells... o en alguna app, com puga ser Duolingo, Memorice, el Jugallengua, el Lyricstraining o alguna app que vos permeta fer exercicis mecànics, ràpids i lúdics. El que val és la constància: més val cinc minuts al dia que tres hores un dia al mes. I també vols dir que més val una conversa real amb algú que vint minuts d'exercicis en un llibre de text. Aleshores, ahí heu de veure què vos va millor. Vosaltres, Aitor o Loren, heu fet servir alguna app alguna vegada per a repassar valencià, anglés...?

Jo, per la meua banda, sí que tinc sempre el diccionari de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per a consultar sobretot vocabulari, però quan he estat a Itàlia, per exemple, vist a alguns companys de per allí que estan en el Duolingo en un moment puntual i jo: «Què feu?», «No, amb el Duolingo, perquè estem ahí posant-nos al dia per a defendre'ns».

Quan vas amb l'autobús o estàs al bany, tens els teus cinc minutets de repassar.

Jo he de començar a implementar-ho. Tinc el Softcatalà sempre ahi ara més pendent per a corregir les meues errades, que són prou, però sí que hauria de començar a utilitzar aplicacions per a un poc millorar la utilització de les llengües.

I alerta amb el Softcatalà, perquè és orientatiu però no prescriptiu. Després sempre ho hauràs de contrastar amb el Diccionari Normatiu valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, perquè pot donar-te respostes que siguen alguna cosa que no estiga bé. És un traductor orientatiu, però després ho has de repassar amb un diccionari normatiu oficial com el de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Beniparlem, un pòdcast per aprendre valencià amb Aina Monferrer.

També és important identificar els prejudicis lingüístics negatius tant envers les llengües com als aprenents de llengües. Això que pensem nosaltres, per exemple, Loren o jo, no se'm dona bé, no soc bona aprenent llengües... Això en el fons ens impedix també un aprenentatge efectiu de les llengües, perquè ja és com si fórem esportistes, no? Si dius «jo no sé tirar bé els tirs lliures», doncs no t'ajudarà a encistellar els tirs lliures. És una qüestió psicològica.

Aitor, Loren, teniu alguna llengua que penseu que sona molt bonica o alguna a la qual li tingueu una mania perquè no sona bé?

Sempre diré que el valencià és la llengua més bonica del món, però m'agradaria molt aprendre perquè sona bonica i m'agrada la música que fan en eixa llengua, l'euskera.

L'euskera, èuscar, és una llengua molt interessant, una llengua dinosaure molt antiga.

Hi ha un grup com Zetak, que sona molt bé. A mi l'italià, l'italià, perquè qualsevol parauleta em sembla molt boniqueta i qualsevol construcció d'una oració m'agrada molt. Estic ahí, una llengua enamoradeta, per vore si algun dia em llance.

Molt bé, doncs sempre pot ajudar esta motivació, però que en el fons no hi ha llengües que sonen millor, que sonen pitjor per elles mateixes, sinó que depén les teues experiències en eixes llengües, doncs... Pots enamorar-te en alemany, pots sonar-te molt bé l'alemany si els teus pares són alemanys i s'estimen en alemany, per exemple, tu naixeràs pensant que l'alemany és una llengua dolça. Aleshores, això sempre són prejudicis i ho hem de tindre clar.

Si teniu l'objectiu d'aprendre valencià perquè és requisit o mèrit per a un treball, i penseu que el valencià no val per a res, que és avorrit, que és inútil, vos costarà més d'aprendre. En canvi, si teniu en compte que aprenent valencià esteu aprenent una llengua que té deu milions d'usuaris, que té més parlants que el suec, que el txec, que el grec, que el danés, que el finés o que l'eslové i que té tants parlants natius en la Unió Europea com l'anglés, doncs aleshores pensareu que esteu aprenent una llengua útil, una llengua que se vos farà més fàcil aprendre, perquè confiareu que és pràctica i important per a vosaltres. Això ho sabíeu, totes estes dades?

Jo sí perquè les tinc prou en compte. A més, sé que en diferents universitats a nivell europeu també es dona el català perquè la gent l'aprenga, i això moltes vegades ho conta algun amic i el sorprén molt, perquè no té esta idea que la nostra llengua és molt més potent del que pensa, tant a nivell de parlants com per importància que li donen en altres països també.

Doncs sí, és una llengua de la col·loquialitat nostra, però també és una llengua amb la qual es fa ciència, hi ha més de 300 universitats de tot el món en què s'estudia la nostra llengua, hi ha carreres de filologia de la nostra llengua a França, s'estudia al Brasil, a la Xina... és a dir, que és important també en la seua part formal i acadèmica, literària, etcètera. Aleshores, adoneu-vos també...

Un altre consell que vos done és que vos adoneu que en dos mesos no es pot aprendre una llengua, sinó que aprendre llengües és un procés a llarg termini, a mitjà termini i, per tant, l'hem de planificar bé, hem de marcar-nos objectius a curt termini, però sobretot a mitjà i a llarg termini. D'ací a deu anys, quines llengües vos agradaria parlar a vosaltres, per exemple, Aitor, d'ací a deu anys, si jo et preguntara, que t'agradaria dir-me que saps parlar?

Doncs, per descomptat, ja que l'estic mencionant, l'italià, i saber un poc més o tindre més nocions sobre algunes de les llengües que hi ha a l'Estat espanyol, no sols en català, sinó, com pot ser el gallec o, com bé comentava el meu germà, l'èuscar. El que passa que eixa, pel que tinc entès, l'origen és distint i, per tant, les construccions en eixa llengua són distintes i, per tant, hauria de parar més atenció. Però, sí, conéixer un poc més també les llengües d'ací m'agradaria.

A mi m'agradaria perfeccionar l'anglés, que sempre és important a l'hora del mercat laboral i tot; l'èuscar, que ja comence a anar, m'agradaria poder tindre una conversació mitjanament normal en èuscar. Sé que és un poc complicat, però...

No tant.

És posar-se.

Si tu t'estudies les estructures que es fan servir quan vas a un restaurant, quan coneixes algú, quan viatges... tampoc no és tant d'esforç. A banda, l'èuscar té, per exemple, coses fàcils, com ara que només té cinc vocals, com el castellà i també, doncs, que el 60% del vocabulari de l'èuscar, com en el cas de l'anglès, prové del llatí. Aleshores tu pots llegir un text en èuscar i ja vas identificant moltes paraules. És veritat que és una llengua aglutinant, no flexiva com les nostres, i aleshores compon els significats en un enunciat d'una manera diferent. Però no és tan difícil com a priori pensaríem.

És posar-se.

Sí, és llançar-se. Tindre eixe ànim de veres per voler fer-ho i l'actitud, com comentaves, és clau.

Una motivació intrínseca. I sabeu que es pot estudiar a l'Escola Oficial d'Idiomes de Castelló, a la de València-Saïdia, es fan classes d'èuscar. Doncs, un altre consell és que respecteu els parlants de totes les llengües. Parlar en una llengua o en una altra no et fa ser maleducat. A molta gent que està aprenent valencià realment li agradaria poder tindre converses en valencià i no pot perquè els valencianoparlants ens passem al castellà de manera automàtica perquè pensem que és més educat fer-ho, quan en realitat el que estem fent és impedir que algunes persones tinguen l'oportunitat de practicar el seu valencià. Vos costa ser fidels lingüístics o en este sentit, sou...?

Cada vegada més, jo crec que cada vegada més, però alguna vegada em passa, per exemple, tinc una companya a classe que, per descendència familiar, té trets asiàtics i alguna vegada m'he llançat a parlar-li directament en castellà i ella ha sigut qui m'ha contestat en valencià i jo pense: «és que soc estúpid, no? Soc tonto». Per què he pensat açò? I a partir d'este tipus d'experiències són les que me n'adone.

Sí, moltes vegades de forma automàtica, ens canviem depenent, com ha dit Aitor, dels trets i tal. Però sí que veritat que fa uns anys vaig fer com el canvi de manera conscient, de parlar sempre valencià i et sorprendries la quantitat gent que parla valencià i que no esperaries en ambients formals i informals. I que cal fer eixe canvi per a...

Inclús, gent que se sorprén quan vas a un establiment, algun negoci i parles en valencià, se sorprén de dir la gent normalment no entra ací parlant esta llengua i, per tant, es crea com una connexió extra, que fins i tot hi ha confiança.

Ja ho crec, ja ho crec. Doncs sí, i ara, doncs, per acabar, els consells també diríem que cada sostre fa el seu nuc i, per tant, cadascú tindrà les seues estratègies per a aprendre llengües, les llengües que els agraden i que els funcionen. Podeu trobar productes audiovisuals en les llengües que esteu aprenent, pòdcasts com Beniparlem; canals de Twitch, com el de LletiVi22; comptes de TikTok, com el de Patà i avant, Loren... i molts altres, per a aprendre valencià, i també podeu, si vos servix, fer servir recursos més tradicionals, com ara anar enganxant post-its per casa amb paraules, si les persones amb qui com viviu no vos mamprenen per això; escriure llistes de paraules; assistir a classes que sempre crear un grup, una dinàmica molt interessant per aprendre... i la millor manera d'aprendre llengües és estar en contacte directe amb la cultura i poder practicar, no? També es pot aprendre, doncs, lligant amb persones, tenint ahí relacions amistoses, sexoafectives, que sempre ajuda, no?

Efectivament, en tots els àmbits i, a més, quan ho tens en distintes persones, a mi m'ha parlat gent sempre les he fet en valencià, però hi ha gent que ho ha fet amb gent en altres llengües i dius: «Ostres, que distintes estes paraules o que...», no? I bé, també és una forma de normalitzar-ho, inclús en eixe àmbit.

Hi ha molta gent que aprén llengües per amor.

I tant, i tant.

Una cosa així podria fer jo. Jo crec que si m'enamore d'algú del País Basc pot ser que aprenga.

Sí, sí, sí, pots anar a vore què cau per ahí.

Que sàpiga la gent del País Basc, que es prepare.

Doncs, passem al joc. Voleu jugar?

Sí, a això hem vingut.

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

Este joc es diu Caïnisme lingüístic. Heu de criticar al màxim el vídeo que vos toque comentar, posaré fragments de vídeos vostres i n'analitzarem els errors. Quan pose un vídeo de Loren, ha de parlar Aitor, i quan pose un vídeo d'Aitor, ha de parlar Loren. Comencem amb un fragment de Loren que comenta Aitor.

«En el número cinc tenim al Brighton, un equipo que la veritat és complicat fer una camiseta lletja, perquè els colors molt bonicos, però diguem que el estil que han fet, no m'acaba. Digam que té com el collet, vale? El collet queda mal perquè acaba just en les línies, o sea, acaba com molt precipitat, no m'agrà gens. La publicitat talla totalment la samarreta de línies i com que... com que les ombreres (no sé si ho he dit bé) són com massa amples.»

Ell mateix ja ha dit: «No sé si ho he dit bé», en les ombres. També he dit una cosa només començar...

El collet.

I em sembla que una altra. És que el meu germà, jo de vegades em faig burla perquè en molts vídeos arrea moltes «sabates» que dic jo.

Faig una quantitat de sabataes bestials per vídeo.

Com diríem ombreres? Com es diu ombro?

Muscleres.

I tens un mot crossa, que també s'ha d'intentar anar variant estructures, que és «com que, com que, com que...».

Sí, sí, hi ha molts vídeos, com que estic emocionat, parle ràpid i després veig alguns vídeos i dic: «Què estàs dient?».

Una manera de millorar molt és vore't a tu gravat.

Al principi, a la gent li costa escoltar-se la veu i tal, i de fet, tinc amics que em pregunten: «Ostres, i no et sona estrany?». I jo bé, és que tota la vida ja m'estic escoltant, jo ja m'escolte com escolten les gravacions, ja estic massa acostumat.

Doncs sí, vinga, ara canviem: un fragment d'Aitor que comentarà Loren.

«Ningú naix sabent com gravar, com parlar-li a la càmera, com editar un vídeo, quan publicar-ho, com gestionar la teua pròpia marca, com gestionar una comunitat i molt menys, com donar-te d'alta en Hisenda. Crear contingut a les xarxes socials és, sense dubte, cursar un màster d'autoaprenentatge en solitari. Per això s'ha acabat. Este dissabte comença el projecte de l'Acceleradora, que consta principalment de quatre sessions formatives on tractarem temes de marca personal, monetització, creativitat, ferramentes, papeleo, burocràcia i tot eixe tipus de coses que nosaltres hauríem de saber, perquè per als que tenim un projecte o volem començar alguna història a les xarxes socials, és una oportunitat realment històrica per rebre una formació gratuïta per a tirar endavant la teua iniciativa.»

Aitor, eixe vídeo... eixa xapa li l'ha pegat a tot el món que coneix en algun moment, ja siga de festa o estant en casa, li pega una xapa de per què no fas contingut, crea contingut, és molt fàcil.

Però ací he acurat més llenguatge que no en ambients col·loquials.

Correcte, estàs com parlant una miqueta més lent...

Perquè ahí primerament hi havia un guió, és a dir, jo havia fet una de forma escrita, m'havia preparat eixe vídeo, no com altres, perquè sí que no volia oblidar-me de les coses que havia de dir i, per tant, primer, en fer-ho escrit, és on vaig acurar el llenguatge.

Crec que has dit «no com altra gent que no fa...».

En el vídeo sí que estaves dient gent sense apitxar, però ara no ho sé.

I papeleo s'ha dit, que això, bé...

Com diríem?

Paperassa.

No, ahí té un llenguatge molt més correcte que el meu en totes les ocasions, anava a dir en moltes, però en totes.

No és molt greu, eh? Jo crec que és més correcte, crec, sens dubte, però jo crec que sense dubte estaria ahí, ahí. El que sí que m'ha sobtat a mi més és projecte, has de dir projecte, projecció, injecció... Ahí no fem una y.

I un dubte que tinc jo, que dic en alguns vídeos, almenys?

Almenys està bé.

És correcte, clar.

És que com que no m'acaba de sonar, moltes vegades, tenia el dubte i mira, ara que estem ací en el programa amb Aina...

Clar, pregunteu del que vullgueu. Estic buscant sens dubte. Sí, és més correcte, sens dubte; no es considera formal, sense dubte, però no és res greu. No patiu per això. A vore ara un altre tall, que este no és ni d'un ni de l'altre, però me l'he trobat i he al·lucinat una miqueta.

I critiquem igual.

Sí, sí, critiqueu, critiqueu.

«Hòstia, una cosa molt de joves. Tu et recordes d'este xic que ens seguix en Instagram, al Club Babalà? Ai, això hem de parlar-ho, sort que t'has recordat. Perquè açò igual sí que anem a fer un punt jo i Elies, perquè hi ha una persona... com li dien? Loren Munoz. @Lorenmunoz si ens està escoltant. Hem vist que ens seguixes en Club Babalà, però no ens seguixes ni a mi ni a Elies. En quin dels dos vols lio? Vull dir-te, has d'anar dient-ho ja, perquè hem vist que estàs com tremebundo.

Eixe vídeo... històric, eh?

Açò què és?

Història de creació en valencià.

Exacte, jo em vaig alçar un dia...

S'ennuega, s'ennuega.

Crec que venia de festa i me'n vaig alçar com de mig de ressaca i m'alce i tinc notificacions, missatges de WhatsApp de gent que feia temps que no parlava...

I estàvem junts, eixe dia ens vam ajuntar, no sé si al migdia.

I jo... TikTok... no sé, entre i clar, jo coneixia, a eixos dos els coneixia perquè...

Tenen un pòdcast.

Tenen un pòdcast, però personalment no els coneixia i vaig dir: «Quina gent més descarada!».

Eixa gent sí que volia utilitzar la llengua per a lligar.

Ahí podries haver practicat el valencià formal.

Damunt els vaig conéixer el dia següent, els vaig conéixer i com que, sobretot ell estava com un poc vergonyós, en pla: ai, l'acabe de conéixer i acabe de parlar d'esta persona.

Molt valents per TikTok, però després...

Sí, sí, són gent prou peculiar.

I ací el llenguatge tenen un registre, fan un pòdcast que és molt col·loquial en eixe sentit.

Babalà Club, no?

Club Babalà. Acuren en alguna cosa, però, en general, com que fan un ambient molt distés i col·loquial, doncs ja ho hem pogut notar en certes expressions que també utilitzen castellanismes.

Diuen mosatros, mos... més formal seria nosaltres, ens... Però, clar, si fas un contingut molt col·loquial i te'l penges tu a les teues xarxes, per descomptat, ningú et controla, tria tu el registre.

Exacte, com diu Aitor, és un pòdcast molt col·loquial, molt basto, diguem.

Utilitza la paraula tremebundo, no? Que és una expressió així que...

Tremend existix, no sé si tremebundo, això ja no ho sé, ho busquem, que no estic segura.

Em sorprendria que fora correcte.

Sí, correcte. Tremebund, tremebunda.

Mira.

Loren, tremebund.

Estàs tremebund, germà.

Hauria d'haver-hi comentat: no es diu tremebundo, es diu tremebund.

Eres tremebund, no estàs.

Vinga, doncs, ara passem al tancament del programa i moltes gràcies per haver vingut als dos. I ara, abans d'acabar, escoltarem uns talls de Juan Carlos Moreno Cabrera, que és un catedràtic de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, que ens fa reflexionar amb algunes afirmacions, per exemple, Aitor, Loren, penseu que hi ha llengües més fàcils i més difícils d'aprendre?

No són llengües distintes i, tot i posar-se com tu has comentat.

Jo l'únic que crec que més fàcil és si s'assembla un poc a les que tu parles per la forma de construir-les.

Doncs ara posem un tall de Juan Carlos Moreno Cabrera, a vore què diu en este sentit.

«Ara bien, si nos fijamos en algún aspecto concreto de la lengua, pues sí que podemos encontrar diferencias importantes entre una lengua y otra, aunque ya digo que, en su conjunto, las lenguas presentan un grado de complejidad o simplicidad similar. Por ejemplo, se dice que el español es más fácil de aprender porque tiene cinco vocales. Este es uno de los grandes mitos que se repite continuamente, pero esto no es determinante en absoluto porque, por ejemplo, el vasco tiene también cinco locales y eso no ha... digamos permitido que esta lengua se considere como fácil de aprender.»

Una altra afirmació: penseu que és millor, més útil estudiar les llengües amb més milions de parlants? Com més milions de parlants, més útil és estudiar una llengua. Què en penseu?

Jo crec que no. Depenent de l'ús que li hages de donar, és a dir, si la parlen més milions de parlants, doncs potser amb més gent et pugues comunicar amb facilitat, però, d'altra banda, si tu no has de tractar amb gent que parla eixes llengües, doncs potser no t'aprofita.

No aprendre finés ací si no vas eixir del territori, no és tan útil com aprendre la llengua d'ací, si és que vols ser implicat en la cultura, parlant la gent d'ací... Depén de la situació. 

Doncs Moreno Cabrera ho explica així:

«Entonces claro, uno puede pensar mejor que yo me pongo a estudiar chino porque hay muchos más millones de chinos que personas que puedan aprender... Pero eso es un poco absurdo. Bueno, ¿es pragmático? Es un poco absurdo. No, porque vamos a ver: cuánto tiempo necesitaría yo para comunicarme con cuatro millones de personas durante un minuto, solamente un minuto? Pues, si hacemos el cálculo, necesitaría mil quinientos años.»

1.500 anys per a parlar amb els 400 milions de xinesos que existeixen. 

Mare meua. Doncs, està clar: nosaltres parlarem amb més gent d'ací, del nostre territori, i, en general, de gent que coneix les llengües que es parlen a Espanya, que no amb xinesos, no?

Clar, i el cas de l'anglés, el cas de l'anglés, penseu que és més útil que una altra llengua per a parlar-lo al regne d'Espanya que posa en els nostres DNI?

Bé, és que ací tenim molt idealitzat l'anglés. I ésveritat que a nivell laboral pot ser útil sobre anglés, igual que saber altres llengües. 

Mira a vore com ho explica Moreno Cabrera: 

«Yo estoy buscando trabajo, pues quizá será más útil para mí en un mundo como el de hoy, empezar a estudiar inglés, si es que no lo sé ya, que empezar a estudiar catalán. Bien. ¿Si uno se encuentra en ese dilema...? Vamos a ver si yo quiero o aspiro a trabajar en una multinacional, es evidente que necesito saber inglés, pero es evidente también que no todo el mundo va a trabajar de directivo en una multinacional. Hoy por hoy, el catalán es más útil que el inglés para encontrar trabajo.»

Vosaltres penseu ser directius d'una multinacional?

La veritat és que no.

A priori no.

Tinc més pensat ser uno d'ací que no de una multinacional. I este dilema es podria extrapolar a les xarxes socials. Tot el món es pensa que ha de fer un contingut perquè la globalitat del món el puga entendre, compartir i arribar a ser viral. I, en el nostre cas, tant el meu germà com jo, hem trobat l'èxit de crear contingut al fer una creació que va dirigida a un públic concret, que és el públic que coneix i parla la nostra llengua. I eixe ha sigut realment el nostre èxit i no buscar la globalitat.

Perquè el nínxol de mercat és molt més concret en valencià. 

Arribes als teus, al final.

Que és el que vols.

I no res, moltíssimes gràcies, i fins ací ha arribat este capítol de Beniparlem. Estudieu les llengües que vulgueu, però estudieu llengües al llarg de tota la vida, que és gratis i és molt bo per al cabet. 

Adeu, moltes gràcies.

Adeu, gràcies.

Beniparlem, un pòdcast per aprendre valencià amb Aina Monferrer.