Beniparlem | Els barbarismes en l'intermedi 2

Benvingudes i benvinguts a un nou pòdcast de Beniparlem. Hui ens centrarem en barbarismes i en altres errors de vocabulari de nivells intermedis, com ara B1-B2. No oblideu que l'aprenentatge de llengües és un procés acumulatiu i, per tant, també heu de conéixer i evitar els barbarismes dels nivells més baixos, dels nivells inferiors. Ho farem acompanyades d'alumnes que estan aprenent valencià i que es troben en nivells d'aprenentatge intermedis; és a dir, que ja poden expressar-se sobre una varietat de temes, però que encara cometen bastants errors quan s'expressen i no passa res. Vinga, va, posem fil a l'agulla i comencem presentant les convidades de hui.

Hui han vingut a visitar-nos a Beniparlem Amandin i Carolina. Amandin és de Bèlgica i és traductora, i Carolina és argentina i és metja o metgessa, es pot dir de les dues maneres. Bon dia a les dos i moltes gràcies per vindre.

—A tu.

—Bon dia.

—Amandin, tu eres traductora, t'ha costat molt arribar ací als estudis?

—Sí, perquè vaig estudiar anglés i castellà i francés, i és molt difícil poder parlar tres llengües amb el mateix nivell.

—Però tot està bé. Anar aprenent és un progrés, no? Està bé.

—I Carolina, et faré una pregunta molt profunda: què t'agrada més la paella de carn, la paella de peix o eres vegetariana?

—No, no soc vegetariana, soc argentina, però la paella de peix.

—Molt bé, de marisc.

—O la valenciana també.

—Per a quedar bé amb tots.

—Des de quan teniu vosaltres dos relació amb el valencià i què vos va motivar a començar a aprendre'l, per exemple, Amandin?

—Jo, des de 2021, perquè vaig vindre a València per a donar classes de francés a la universitat, havia de parlar valencià i també perquè valore molt la diversitat, i a València es parla castellà i valencià.

—El plurilingüisme, jo també el valore molt. I tu?

—En el meu cas, jo he d'usar el valencià per treballar en el meu joc de treball. Molts malalts parlen valencià i per a mi és molt important poder comunicar-me amb ells de la millor manera.

—Moltes gràcies, Carolina. Superimportant això, jo t'ho agraïsc. Eh, teniu algun consell, per exemple, Amandin, que eres especialista en llengües, algun consell ens podries donar per a aprendre llengües?

—Tindre ganes, escoltar música, veure sèries en Netflix… ara mateix tenim molts recursos per a aprendre, doncs… Sí, música, sèries, pel·lícules… tot.

—Molt bé. I Carolina, a tu què t'agrada més de la valencianor?

—Jo, quan he vingut d'Argentina, el primer lloc on he viscut va ser València. Els meus dos fills han nascut a Valencià també i jo em sent valenciana en part.

—Per descomptat, eres valenciana, clar que sí.

—La cultura no és la mateixa que a Argentina, però és molt pareguda i m'agrada molt.

—I t'agrada algun… has descobert algun programa d'À Punt que t'agrade?

—No tinc molt temps per a veure tele, però els pòdcasts i els d'Apunts de llengua, m'han servit per a aprendre valencià.

—Perquè tots estos recursos també estan inclosos en Apunts de llengua, aleshores formareu part d'Apunts de llengua. Doncs moltes gràcies, agraïsc sincerament les vostres aportacions. I ara passem a un tema superinteressant, que és el tema dels barbarismes.

—Els barbarismes, d'acord? Aleshores, sabeu què són?

—Són paraules que passen directament del castellà al valencià.

—Sí, podrien ser també que passaren de l'anglés o del francés al valencià, però sí, la major influència la tenim en barbarismes del castellà. Aleshores, Amandin, tu que ja dus un temps aprenent valencià, hi ha algun barbarisme que et resulta difícil de traure, d'evitar?

—Vaig a per a parlar del futur. Sempre dic: "Vaig a parlar o vaig a explicar, vaig a trucar a ma mare".

—Sí.

—I no puc.

—Malament.

—O vaig trucar sí, però vaig a trucar no, i em costa molt.

—Doncs Amandin, és curiós, perquè realment anar a més infinitiu per a futur (vaig a dir, vaig a fer, vaig a tocar, vaig a començar...), eixa forma anar a més infinitiu en futur, només existeix en valencià. No existeix en francés, ni existeix en castellà, ni en portugués, ni en cap altra llengua romànica. Aleshores, ho has integrat tan bé, que utilitzes eixa interferència, però que la saps utilitzar perquè no s'utilitza en valencià, perquè en valencià tenim el vaig per a passat (vaig dir, vaig fer) aleshores si tu dius: "vaig anar al cine", quan? Ahir o demà? Clar, no saps si és ahir o demà. En valencià, vol dir ahir. Aleshores per això, no ho podem utilitzar en futur, vull dir que en futur existeix en altres llengües, però l'anar per a passat només existeix en valencià, no podem utilitzar-lo per no confondre si és futur o és passat.

—I Carolina, quin és el teu barbarisme més odiat?

—En les meues classes sempre es parla del tinc que perquè i és molt castellanoparlant i no està acceptat.

—I com ho hauries de dir? "Tinc que fer açò", com ho diries?

—He de fer això.

—He de fer això, cal que faça això, és necessari fer això... Aleshores ho tens claríssim. Bé, quan parlem de barbarismes, com molt bé heu referit vosaltres, heu referit barbarismes sintàctics: el tindre que, el vaig a fer... Això són barbarismes sintàctics, però normalment ens referim al lèxic.

Els típics barbarismes més identificables són paraules soltes, per exemple, dir pues en lloc de dir doncs , dir llamatiu en lloc de dir cridaner, dir merchandising en lloc de marxandatge o dir clickbait en lloc de pescaclics, que és una notícia d'estes, un titular atractiu que ens fa entrar a una notícia que en realitat és una notícia que no val per a res, no? Però en valencià això es diu pescaclics. Aleshores, però més enllà de les paraules soltes, com molt bé sabeu vosaltres, es poden considerar altres interferències, com les interferències sintàctiques, que els vostres professors i les vostres professores, més ben dit, del Carles Salvador i de l'Escola d'Idiomes, vos estan treballant: els barbarismes i les interferències sintàctiques.

Però, per exemple, interferències en pronúncia, també en tenim moltes, perquè tenim, per exemple, el tema de la palatal lateral de la ll: llet, llapis, collar, pell... Que, per interferència normalment del castellà, fem com una y: [yapis], [coyar], [pey]... Sí que hauríem d'intentar fer eixa ll. Es comença fent li i s'acaba ll: llapis, collar, pell... A vore, podeu fer-me la prova. A vore, podries dir Amandin "collar"?

—Collar

—Tu fas la iod.

(Proven de pronunciar collar)

Per ahí va, ho has d'entrenar, però t'eixirà segur, que eres traductora i tens capacitat d'aprenentatge de llengües. I, Carolina, podries dir "collar"?

—Collar.

—Superbé.

—Perquè soc argentina, i en argentina això…

—Sí que marqueu la [ll].

—Com això. La meua professora m'ha dit, pronuncia el jo com a Argentina.

—Ideal, sí, sí. Doncs sí, sí, sí, no sabia que coincidia, però sí esta posició, esta col·locació de la llengua al paladar…

—En els col·legis no ensenyen…

—Ensenyen l'estàndard espanyol d'Argentina. Molt bé. En tot cas, pel que fa al tema dels barbarismes, no vos angoixeu, eh? Que això, fins i tot les persones que se suposa que som expertes continuem tenint algunes interferències d'este tipus. Ningú és perfecte i en aprenentatge de llengües la perfecció no existeix, i menys encara en nivells que són bàsics i intermedis... És de meravella poder-vos comunicar amb el vostre valencià, que no és perfecte, ni el meu tampoc, però sí que és veritat que hem d'anar agafant com una consciència del valencià formal per a poder utilitzar-lo en àmbits d'ús formals, com pot ser una consulta mèdica, com farà Carolina, o qualsevol treball d'ensenyament de llengües.

Vinga, va, ara vos faré un joc.

Fixeu-vos en una historieta que ara vos contaré, és una historieta un poquet sindicalista, i ací hi ha alguns barbarismes, d'acord? Que són paraules soltes, que són barbarismes o alguna combinació de paraules. La llig i després vos l'aniré desglossant i a veure si hi identifiqueu algun barbarisme. A vore, va.

"Ojalà tots els treballadors reaccionaren front als despidos improcedents, ja que són un fraude que afecta des d'operaris fins a ingenyers. Cal que ens posem seriós per a lograr que es garantixen les condicions laborals mínimes. Els dies imports d'esta setmana hem quedat per a fer pegada de cartells i així insertar la nostra protesta als carrers. Però ojo, no vingueu molt mudats, perquè vos podeu tacar de pintura."

Què vos ha paregut? Heu trobat alguna coseta?

—Ojalà.

—Ojalà, Amandin, i com ho diries?

—Tant de bo.

—Tant de bo, molt bé. I Carolina?

—I despidos?

—Despidos castellanisme, és un barbarisme, sabries dir-ho?

—Ai, no ho recorde.

—Acomiadaments, acomiadar; molt bé.

—Vinga, doncs ara vos dic per parts. Molt bé el ojalà que és un tant de bo; reaccionaren front als despidos, ja hem dit acomiadaments, vos grinyola alguna cosa més?

—El front.

—Molt bé, front sí que existeix, però front a no existeix com a connector; hauríem de dir "davant dels acomiadaments" o "de cara als acomiadaments". A vore va, un altre trosset.

"Ja que són un fraude". Un fraude es diu un frau.

Després també, per exemple, això, ja que són un frau que afecta des d'operaris fins a ingenyers.

—Enginyer.

—Com en francés, enginyer, és com en francés o en anglés, no? També. Aleshores i diu: "cal que ens posem sérios".

—Sérios.

—Seriós. Però tu estàs dient, Carolina, seriós. Seriós, seriosa, seriosos, serioses. L'adjectiu té estes quatre formes aleshores seria: cal que ens posem seriosos, perquè és nosaltres, no? Aleshores continue: "per a lograr que es garantixen les condicions laborals mínimes".

Alcançar, no?

Lograr sabeu que no, no? Per a aconseguir. Jo crec que alcançar, ho hauria de consultar, perquè tampoc soc un diccionari amb potes, però crec que alcançar amb ce trencada... Amandin, tu creus que sí que està?

—Sí, alcançar, sí.

—Tant de bo.

— Tant de bo, tant de bo, molt bé. He aprés jo una cosa més alcançar amb ce trencada també és correcte i garantitzar? Penseu que és correcte?

—No em sona, però no sé la paraula en valencià.

—És molt pareguda a garantizar, però jo crec que és com en francés.

—Garantir.

"Per a garantir" és que esta interferència és molt subtil.

Costa molt, costa.

—I impars, penseu que és correcte? Els dies impars, Carolina?

—Jo pense que no, però no sé la paraula en valencià.

En valencià seria: imparells o senars. Parell-senar, parell-imparell, és el contrari. I després també pegar. Pegar penseu que vol dir 'enganxar sobre una paret'?

—No, pegar serà de colp.

—Pegar és això colpejar. I aleshores el que seria enganxar... enganxar és correcte; fixar molt bé: fixada de cartells, enganxada de cartells... Aleshores, també quan ho veieu a l'ordinador és...

—Fixar una pàgina.

—Fixar, apegar també, però no pegar, i enganxar. Totes estes són correctes. I ojo amb ojo.

—Ulls.

—No, però és una expressió.

—Clar.

—És una traducció literal.

—És una interjecció, no podem dir ull; com podríem dir?

—Atenció.

—O cuidat.

—Cuidat tampoc.

—Cuidat no perquè és cuídate. Però, alerta, compte, atenció. Totes eixes sí que són correctes, molt bé, molt bé.

—I una altra per Amandin: insertar; tu creus que inserir...

—Encertar diria.

—No! És paregut al francés: insertar…

Inserar.

Inserir. Inserim una cosa dins d'una altra, no insertem. Aleshores eixa interferència és dificileta. Heu corregit superbé el text i ara, perquè no pare el ritme, farem un joc.

Farem un joc, però vos demanaré que, quan vulgueu contestar, utilitzeu o el xiulit o el flabiol. A Amandin li passe el flabiol, que és un instrument valencià típic, que és la part equivalent a la dolçaina, però és com una flauta dolça, però afinada com una dolçaina, i el xiulet. Vinga, concurset. Vos donaré les instruccions, però esteu preparades per a jugar?

—Sí, clar que sí.

—És un joc no competitiu, eh, comencem el concurs. Es diu Preguntes bàrbares. Perquè ve dels barbarismes... Són molt ocurrents ací. Ací teniu els instruments musicals i jo vos faré unes preguntes a vore si sabeu quina és la resposta correcta. Qui primer faça sonar el seu instrument, contesta. Esteu preparades?

—Puc provar?

—Sí, d'acord, però prova; sona bé, d'acord, molt bé. Primera pregunta: quina de les paraules següents vol dir 'utensili per a esborrar'? Les opcions són: a) Esborrany; b) Esborrador.

—Carolina.

—Esborrador.

—Esborrador correcte, esborrador de la pissarra, correcte. Perquè esborrany és aquest esquema que ens fem abans de redactar, l'esborrany.

El draft en anglés, no? Aleshores ara passem a la següent pregunta. Ara, Carolina ha encertat la primera pregunta. Segona pregunta: quina d'estes dos paraules significa fer que algú quede lliure? Que seria: a) Lliurar; b) Alliberar.

—Alliberar.

—Alliberar i ací tenim la ll. Carolina ho ha dit superbé, però ho ha encertat Amandin, perquè lliurar és fer entrega d'una cosa, i alliberar és amollar una persona, un ésser que està atrapat, no? L'alliberem molt bé, molt bé. Ací teniu bon nivell, eh. Ara vos lliuraria un premi a cadascuna de vosaltres, a cada una, però no tenim pressupost ni per esmorzar. Tenim quatre llepolies que tenim per allà amagades, així que seguim. Vinga, tercera pregunta: quina d'estes tres paraules significa 'ondulació'? Vos heu fet la permanent ondulada alguna vegada?

—No, mai.

—Esta no era la pregunta, eh? Vinga. a) Ona, b) Onda, c) Onada; quina de les tres vol dir 'ondulació'?

—Carolina.

—Onda?

—La correcta ara vos explique i vos dic per fer un poquet més de misteri. Ona significa 'fenomen ondulatori', perquè és com les ones electromagnètiques, per exemple; onada significa 'el moviment de la mar', no això que els agrada tant als surfers, i també onada ho diem en valencià per als colls de mar, per a les onades de la mar, no? Aleshores, quina era la correcta? La correcta era onda. Onda, com la ciutat de la Plana, de la Plana, de per ahí, dalt del nord de València. Molt bé, aleshores, quin havies dit Amandin? No, ho havies dit tu Carolina, havies dit Onda, ho havies encertat. Per tant, jo diria que la guanyadora és l'alumna d'A2 que és Carolina. Un aplaudiment.

—Gràcies.

—Doncs, moltíssimes, moltíssimes gràcies per haver vingut Amandin i Carolina i vos emporteu el nostre amor infinit, que ara mateix és l'únic que us podem oferir.

—És el millor.

I un poquet de menjar també per ahí i no res ens acomiadem d'este Beniparlem amb una reflexió sobre l'aprenentatge de llengües. Krashen, que és un estudiós de l'aprenentatge de llengües, té una hipòtesi, que es diu la hipòtesi del filtre afectiu, segons la qual només podem aprendre llengües si gaudim, si disfrutem fent-ho, si estem motivades, com deia Amandin. Espere que seguiu aprenent valencià amb ganes i passant-ho molt bé, perquè patir no servix per a aprendre llengües i la lletra amb sang no entra. O, com diuen els boomers, en valencià col·loquial, diuen "Patir, pa tir el de Kennedy". Fins ací el programa de hui de Beniparlem i fins a la pròxima. Adeu, adeu, gràcies.