Beniparlem: els barbarismes en l'intermedi 1

—Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià, amb Aina Monferrer.

—Benvingudes i benvinguts a un nou pòdcast de Beniparlem. Hui parlarem d'alguns errors de vocabulari de nivells elementals, entre els quals hi ha barbarismes, i ho farem xarrant amb alumnes que estan començant a aprendre valencià, és a dir, alumnes d'A2 i de B1. Posem fil a l'agulla, vinga!

—Han vingut a visitar-nos a Beniparlem Amandin i Carolina. La primera convidada és Amandin, que estudia B1 de valencià a l'Escola Oficial d'Idiomes. I després tenim a Carolina, que estudia l'A2 de valencià, que s'està preparant per a l'examen de la Junta Qualificadora al centre Carles Salvador. Aleshores, Amandin, tu eres de Bèlgica?

—Sí, exacte.

—I estàs contenta d'estar ací?

—Clar que sí, és que m'agrada molt València.

—T'agrada molt València, la capital, el cap i casal, o també les comarques?

—València capital és l'únic que he vist.

—I estàs a gust?

—El calor, no la calor.

—La calor, la calor. El caloret ho deia una alcaldessa. El solet èpic que tenim ací. Carolina, tu eres argentina, de quina ciutat d'Argentina?

—Soc de Còrdova.

—I eres metja, concretament hematòloga. I com has acabat en un pòdcast com este?

—Estic estudiant valencià per treball.

—Per a poder atendre els pacients.

—Sí, perquè els pacients parlen valencià i sent que necessiten que els entenguen millor.

—Jo crec també que és important, perquè quan anem al metge estem normalment preocupats, nerviosos i que et parlen en la teua llengua sempre ajuda, no?

—Sí.

—Molt bé. Gràcies, Carolina. I què et sembla més difícil d'aprendre del valencià?

—El vocabulari. Jo tinc moltes idees i no puc exterioritzar-les totes.

—Perquè el cabet et va molt ràpid i això et frustra, no poder tindre un diccionari ampli. Però a poquet a poquet anem millorant.

—Una fluïdesa...

—Recordem que eres alumna d'A2 i, evidentment, estàs en el punt on toca per anar millorant. I què és el més difícil, Amandin, per a tu, del valencià? Què t'ha costat més?

—Els accents.

—L'accentuació?

—Sí i no sé escriure. Perquè s'assembla molt a la meua llengua i també al castellà, però no.

—Al francés, clar, i a banda, en francés els accents... Totes les paraules són agudes, no? En francés.

—Sí, sí, és molt rar.

—I s'accentua per unes altres normes, aleshores et costa.

—Molt.

—Però segur que és més fàcil que escriure en francès. Això és una odissea.

—Tu ho saps.

—Jo ja ho sé. Vinga molt bé, moltes gràcies per les vostres opinions. I ara passem a parlar de barbarismes. Començarem amb unes quantes paraules que solen confondre els aprenents de valencià de nivells bàsics, com ara l'A2; bàsics intermedis, el B1. Tot i que són errors que si no els treballem, després els arrosseguem en nivells avançats, aleshores s'han d'anar treballant des del principi. Sabeu què són els barbarismes? I vos donen una pista, que és que no són paraules amb barba. Amandin, què són els els barbarismes?

—Falsos amics, paraules que se semblen, però que no tenen el mateix sentit?

—Quan parlem de barbarismes, normalment ens referim a paraules soltes, com ara, per exemple, paraules estrangeres que no estan acceptades normativament o paraules castellanes com el bueno o el val, que hauríem de dir: d'acord, entonces... Què diríeu?

—Doncs.

—Doncs seria el pues.

—Aleshores.

—Aleshores, llavors, en eixe cas... Després tenim, per exemple, paraules de l'anglés com snowboard, que podríem dir una taula, una taula de surfejar la neu; un e-mail, que utilitzem molt i que realment hauríem de dir correu electrònic. Molt bé, i aleshores més o menys sabeu què són els barbarismes. Vinga, ara el que farem serà llegir un text i m'ajudareu a trobar barbarismes, entesos? Hi ha uns nou barbarismes. Primer llig el text sencer i després ja anirem parant en cada punt. Aleshores, vinga, és un text una mica misteriós.

«Anit vaig baixar del cercanies amb moltes ganes de fumar. Vaig sentir una olor de fum inconfundible i em vaig acostar a un xic que acabava de tirar una colilla a terra. Li vaig demanar foc i em va deixar el seu mexero, que era dorat. Vaig encendre'm el cigarro i la flama em va deslumbrar. Aleshores vaig veure que aquell xic em guinyava l'ull i un escalofrio de por em va recórrer tot el cos. Li vaig tirar al cap una fiambrera que duia i vaig arrancar a córrer.»

—Aleshores vaig per parts, perquè era molt llarg i no és fàcil que vos recordeu de tot. La primera frase, a veure què detectem. Esta per a Carolina: «Anit vaig baixar del cercanies».

—Cercanies.

—Cercanies.

—Però no sé en valencià.

—Ho sap Amandin?

—Ni idea.

—Rodalia, tren de rodalia. Cercanías, en castellà; tren de rodalia o rodalia, en valencià. Ara, per a qui vulga: «En sentir una olor de fum inconfundible, em vaig acostar a un xic que acabava de tirar una colilla a terra».

—Colilla, no?

—Amandin, com diries colilla? Són paraules que tenim tan interioritzades com a barbarisme... Hauríem de dir una punta de cigarro, la punteta del cigarro o tirar el cigarro.Cigarro està acceptat; cigar o cigarro. I inconfundible és, en realitat, inconfusible. És un error que tenim molt arrelat. Però este és més fàcil, ara voreu: «Li vaig demanar foc i em va deixar un metxero dorat».

—Metxero.

—No seria metxero. Carolina, tu tens idea de com seria?

—Foc?

—Podríem dir foc com utilitzant una metonímia, però metxero és encenedor. Però també alguna gent li diu mistera.Mistera per pels mistos. Sabeu què són els mistos? Abans, quan no hi havia encenedors, la gent duia misteres. Un misto fa foc, un encenedor. I dorat no és l'adjectiu correcte, com és? Daurat. Aleshores, diem: «Encenent-me el cigarro em vaig deslumbrar». Deslumbrar? Penseu en el substantiu, que seria llum.

—Desllumbrar?

—Vos el dic jo.

—Allumbrar?

—Paregut. Enlluernar, i té la ll, la palatal lateral. Carolina, saps dir enlluernar?

—Enlluernar.

—Superbé, perquè els argentins ahí teniu facilitat per a la palatal lateral. «Aleshores vaig vore que aquell xic guinyava l'ull i un escalofrio de por em va recórrer tot el cos».

—Guinyar?

—Guinyar l'ull és una expressió fraseològica.

—Tancar l'ull.

—Tancar, però quan és de, així com... així, seductoret: fer l'ullet. «Em va fer l'ullet».

—Que bonic, m'encanta.

—I, evidentment, Carolina, escalofrio no serà, no?

—Friolet?

—Fred... la paraula composta és... calfred. I en francés, com diríem calfred?

—No sé, ara mateix no...

—O en anglés, que segur que Carolina també sap anglés.

—No tinc ni idea.

—No seria chills?

—Sí? Chills. D'acord, jo tampoc ho sabia. Però sí, sí, sí. Doncs calfred, escalofrío i chills. I en francés no ho sabem. Ens hem quedat en blanc, no passa res. Vinga, l'últim fragment: «Li vaig tirar al cap una fiambrera que duia i vaig arrancar a córrer».

—Fiambrera serà molt...

—Fiambrera, de fiambre. Això no sona molt bé. Com li diríem?

—No recorde la fiambrera...

—Tenim una paraula que és carmanyola, però després també tenim una paraula que ve d'una marca que és tàper. De tupperware. Tàper accentuat en la a, perquè és una paraula plana.

—Tàper és amb a.

—Tàper, sí. Té a accentuada i, en valencià sempre accentuem oberta la a; la p, només posem una p. Aleshores està adaptada ortogràficament. Li podem tirar algú un tàper al cap si volem. Això passa altres vegades, com per exemple, Tipp-Ex, dònut... Són marques que acaben integrant-se al diccionari. No sempre, però algunes vegades passa. Amb esta historieta hem explicat alguns barbarismes, però ara passem al que Amandin diu false friend. False friends en anglés.

—Faux ami...

—Faux ami en francés. Inosaltres diem en valencià: doblets lingüístics. Vos sona això dels doblets lingüístics?

—Són paraules que signifiquen diferent del que creem.

—Molt bé, però que en els dos casos existeixen en valencià, però tenen significats diferents. No és una hamburguesa doble, aleshores són típics per als professors de valencià. Els expliquem molt i en altres llengües també s'expliquen i són paraules això que tenen significats diferents, com heu dit superbé, i ara vos faré unes preguntetes a veure si coneixeu aquests doblets lingüístics. El primer és la diferència entre la paraula mig, la paraula mitjà, i la paraula medi, per exemple, Amandi podries dir-me alguna expressió que tinga la paraula mig?

—Un quilo i mig?

—Un quilo i mig, perfecte. Mitjà?

—Mitja setmana?

—Mitja, això seria mitja setmana, que existeix. Però jo ara estic dient mitjà, que és un substantiu.

—Són les deu i mitja?

—No, això són les deu i mitja. Mitja. Però jo vos dic ara mateix estem en un mitjà de comunicació. I després tenim la paraula medi. La paraula medi amb què la podem combinar? Medi... no sé què.

—Compost. Amb una palabra composta.

—Amb una expressió composta, però són dues paraules diferents com, per exemple...

—Medi de transport.

—Això seria mitjà de transport i medi seria medi ambient, per exemple. Però és normal que vos equivoqueu, perquè açò és un doblet lingüístic, en este cas un triplet lingüístic, perquè en castellà les tres són iguals, són medio. Aleshores en valencià, medio té tres formes diferents, equival a tres formes diferents: mig com en terme mig; mitjà com en mitjà de comunicació, o medi com en medi ambient. Aleshores ahí solem cometre errors, però ja ho anireu aprenent de mica en mica. Vinga un altre doblet. Sabeu la diferència, per exemple, Amandín, sabeu la diferència entre senyalar i assenyalar?

—Senyalar és... amb el dit.

—Assenyalar és amb el dit dit. Jo t'assenyale amb el dit (no es veu perquè açò és ràdio). Però, i senyalar?

—Senyalar és un lloc.

—Això és assenyalar a una persona, un lloc... Això és l'acció de point, no? Indicar, podem assenyalar. Però després senyalar, sense la a, és fer una marqueta, d'acord? És un poquet diferent. Estic posant exemples de coses complicades, no vos penseu que no sabeu, sinó que estic focalitzant en l'error. Després, no sé si vos han explicat en classe la diferència entre pujar i baixar, i apujar i abaixar amb la a al davant.

—No ho recorde.

—Vos ho explique jo, vinga. Pujar vol dir anar o dur de baix a dalt, físicament, d'acord; mentre que baixar és el contrari: anar de dalt a baix. Puja unes escales, baixe unes escales. Però després tenim apujar, que és fer ascendir una cosa com un volum, una temperatura: apuja la música, que no la sent.

—I la taula també?

—La taula seria pujar-la és com desplaçar-la en l'espai. Quan són volums, temperatures... és apujar, apujar la temperatura de l'aire condicionat, abaixar-la; és la diferència pujar i baixar és, físicament, desplaçar-se, i apujar i abaixar són nivells. És una diferència molt subtil i en castellà és igual subir-bajarel volumen o subir y bajarunas escaleras. Aleshores és diferent.

—Però augmentar?

—El mateix: augmentar el volum o apujar el volum, abaixar o disminuir, no? Reduir. I després, penseu que és el mateix...? Mira, si jo vos dic: m'he adormit prompte, però he dormit poques hores perquè he tingut un malson. Aleshores, si vos, dic adormir, adormir-se i dormir són el mateix: adormir-se i dormir?

—Adormir és l'acció de dormir, de "irse" a dormir, no?

—Correcte és el moment en el qual t'has adormit: jo m'he adormit a les 11 de la nit. I dormir és el dormir, és el fet, el fet d'estar dormint.

—Molt de temps.

—Ara estic dormint, però m'he adormit fa dues hores o fa dos hores, no? Va passem a jugar que m'estic fent un poquet pesada d'explicar, perquè soc molt mestreta i sempre em passa. Vinga.

—Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

—Una altra vegada este joc es diu Preguntetes bàrbares, d'acord? De barbarismes i tot açò, que ja coneixeu. Ací teniu uns instruments musicals. Amandin, tu tens un flabiol, que és un instrument valencià que és l'equivalent a la dolçaina, i Carolina té el seu xiulet. Molt bé. Voleu fer una prova a vore com sona?

—Sí.

—Molt bé, sona preciós. Vos contractaré per al meu grup de música. Comencem vinga, primera pregunta: quina de les dos opcions és correcta: basura o fem? Carolina.

—Fem.

—Fem. Molt bé. Esta vos la sabieu, no? Tirar el fem, llançar el fem. Basura és en castellà. I ara, quina de les dos opcions és correcta: llamatiu o cridaner?

—Cridaner, perquè cridar és...

—Cridar és que capta l'atenció, que et crida la mirada. I llamatiu ho utilitzem en col·loquial, en valencià col·loquial ho podeu sentir i aleshores ho has de saber identificar també Carolina per per a la consulta quan algú ho diga, però en valencià estàndard és cridaner, que crida l'atenció molt bé. Tercera pregunta. Esta és un poquet més difícil. Esteu preparades? Respireu fons, relaxeu-vos. Si ens referim a una cosa que existeix de veritat, que diem que és real o que és reial.

—Reial.

—Reial, sí?

—Jo diria real.

—És que és real. Ai. Per què? Perquè real és que existeix no? I si té la sang blava, si és de la reialesa, és reial. Les persones de la reialesa també són reals. Són reials i reals, no?

—Vinga, vinga, vinga, vinga, vinga última pregunta. Quarta pregunta, Bàrbara. Si estem parlant del 20 de desembre de 1987, això què és, una data o una dada?

—Una dada.

—Aquesta resposta està bé, està bé, però no bé del tot, perquè una data és una indicació precisa, data amb t del dia, del mes i de l'any, però és veritat que una data és una dada, també una informació de dia, de mes i d'any. Aleshores, Carolina, la resposta era correcta, però hauria sigut més exacte dir una data. Ambdues o les dos són correctes, però data és exactament l'1 de setembre de 2004.

—Una fecha.

—Molt bé, en castellà diríem una fecha; en anglés...

—En llatí datum.

—Ostres, ahí ja... I en francés?

—La date.

—Moltes, moltes gràcies per haver vingut Amandin i Carolina. I tanquem este Beniparlem amb una reflexió d'un referent de l'aprenentatge de llengües, que és Stephen Krashen que és un gran estudiós de l'aprenentatge de llengües que diu una cosa que és la hipòtesi de l'ordre natural, segons la qual els adults aprenem les estructures gramaticals en una successió preestablerta, independentment de l'edat i de la llengua materna i que no sempre coincideix amb l'ordre en el qual ens ensenyen a l'escola, sinó que s'assembla més a com aprenen els xiquets xicotets. És a dir, que primer aprenem paraules col·loquials d'anar per casa podríem aprendre llamatiu, encara que després no siga correcte, i a poc a poc, passem a entorns més abstractes, més formals, més subjectius. Per això està molt bé que alumnes d'A2 i de B1 estigueu en un entorn formal, com és un pòdcast, i que ho hàgeu fet tan bé. Moltíssimes gràcies, Amandin; moltíssimes gràcies, Carolina. Fins ací ha arribat este Beniparlem. A reveure.

—Adeu.

—Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià, amb Aina Monferrer.