La televisió d'À Punt en directe
Transcripció
La funció en l'edició de partitures del programa Retrobem la Nostra Música de Diputació de València ha sigut publicar i donar a conéixer obres d'autors valencians i a poder ser, amb temàtica sobre la nostra terra. És per això que, dins del meu catàleg, existeixen tres obres en el catàleg del Retrobem. La primera, anomenada La fortalesa, s'inspira al Castell de Montesa; la segona, Xàtiva 1707, i l'última que meditàrem fou El ritual del foc, inspirada en la monumental foguera que es planta al meu poble: Canals. Per tant, és un programa interessant per a difondre la teua música i només tinc paraules d'agraïment cap a Diputació per aquest projecte.
Gràcies a la Diputació però també gràcies a tu, David Penadés Fasanar, per musicar alguns dels episodis més importants de la nostra història.
Hui parlem de les consonants oclusives. Aquestes s'anomenen així perquè, durant el procés d'articulació, primer es produeix un tancament que obstaculitza el pas de l'aire i, després, hi ha una obertura que permet l'expulsió brusca de l'aire. Aquest tancament pot fer-se amb els llavis (p, b), les dents (t, d) o el paladar tou (g, c).
Les consonants oclusives poden ser sordes (p, t, c) o sonores (b, d, g). Tanmateix, aquesta diferència no es percep en posició final de paraula, de manera que cap i àrab sonen igual i tirant i verd, també. Ací tens algunes regles que et poden ajudar en cas de dubte.