L'expressió 'mut' i altres formes de demanar silenci

—Què, millor de la panxa o què?

—Més o menys.

—Però tot, tot?

—Tot. El restaurant, el cotxe… els discos, els estalvis… tot.

—Collons, la xinesa.

—Ha deixat tres mudes. De calcetins, dos, i desemparellats.

—Tres mudes, però portes maletes per a passar tres hiverns. I ta mare, fava, no és, que quan veja tot l'equipatge…

—Ho deixem al cotxe.

—Clar. Com que soc qui haurà de conduir amb el nas al volant… Va, alça el cap. Que tu no tens culpa de res.

—Hòstia, Llàtzer. Porc!

—Va, com penses dir-ho?

—No ho sé, ja vorem. Però tu mut, eh?

—Que no eres el primer de la història.

—Abandonat, estafat…

—Afonat i repesat. Prou, Pau, que ens coneixem. Què guanyes amagant-ho? Ho expliques i ho entendran.

—No vull que ho entenguen. Vull que em deixen estar. Estava pensant de fer un Skype amb ella. Sí, sí. I si encara ho apanye?

—Ho apanyes? Però no fa sis mesos que no bombegeu?

—Hala, sis! Dos o tres. Màxim… Màxim cinc.

—I ella follant-se a l'altre durant dos anys! Tu estàs idiota o què?

—El que estic és enamorat.

—Això, idiota.

—Escolta, Llàtzer. T'ho dic de veres. Ni una paraula.