Fer humor és delicte?

(Sona "πr²", d'El Diluvi)

Vull parlar amb el meu advocat!

Tinc dret a una telefonada, desgraciats! (RIU)

Molta gent pensa que l'humor té límits i la justícia els dona la raó.

Així que la nostra professió, en estos moments, és d'alt risc!

Jo tinc un risc considerable, de veres.

Vull saber si he d'anar a Picassent, si m'han de denunciar o si he de pagar una multa.

I per això he vingut ací, al Palau de Justícia de Montcada.

(CRIDA) Veniu amb mi i vegem què passa amb els límits de l'humor.

(Sona "πr²", d'El Diluvi)

Gràcies.

Senyores i senyors, Joaquim Bosch.

Un mestre. (RIU)

És un programa dedicat al riure, però estem tractant el tema dels límits de l'humor. Quins són?

És un moment complicat perquè hi ha un retrocés últimament a partir de les lleis mordassa.

Fins ara, els únics límits havien d'estar vinculats al fet que en la paraula o en l'humor es puga incitar de veritat al terrorisme, que es puga amenaçar de manera creïble una persona…

En canvi, no se supera el límit només perquè el que fa riure puga molestar altres persones o incomodar-les, els puga desagradar…

Últimament, hi ha una involució, un pas enrere i podem parlar-ne.

Jo personalment que he fet de papa, Rita o Rus…

Ara què hauria de fer per a incomplir la llei? Que dius: "Te n'has passat".

Per a incomplir la llei i ser castigat, hauries de cometre un delicte.