On estan les frases fetes?

I finalment li digué que sí.

Tot eren flors i violes en els primers temps del matrimoni,

però en passar un parell d'anys,

la mestra va veure que la fillastra es feia cada vegada més llesta i espavilada que la seua filla.

En resum, que va avorrir la xiqueta.

Llavors, fent fum a cada mot, li ho va contar tot com millor sabé.

Ja al poble, la pobra Elvireta quasi no podia soltar mot i portava sempre la butxaca plena de cantals.

Tot anava millor per a Beatriu, que es va comprometre amb un jove molt agradós.

Arribà la boda i Elvireta, que havia estat callada tota la cerimònia,

en sentir la música, sense dir ni pruna, trau a ballar un jove d'Atzeneta.

Què us passa, que no em dieu res?

Res. (TUS)

(TUS)

(Toca a la porta)

Passe i dispense, és que tenim una desgràcia.

(NARRADOR) Quan Joan Antoni entrà, li ho contaren tot punt per randa.

(NARRADOR) Era una invasió de ratolins que s'havien estés per tot.

(NARRADOR) Per cuines, rebosts, cellers, teulades…

(JOAN ANTONI) Però, no tenen gats?

Gats? Això què és? No coneixem això en el nostre poble.

(JOAN ANTONI) Duré gats i acabaran amb rates i ratolins.

(NARRADOR) Dit i fet.

(NARRADOR) A la matinada va tornar amb dos gats.

(MAULIT)