Dona'm la clau!
Transcripció
La paraula clau és masculina si prové del llatí clavus o femenina quan prové del llatí clavis.
Així, en masculí, un clau pot ser, entre altres coses, una peça dental que recordes que existeix quan es corca i notes un mal tan fort que comença pel clau i acaba en els turmells.
En femení, a part de claus musicals, ja explicades abans tenim claus de casa. Importants per a obrir ta casa, convenient si vols entrar-hi.
També tenim claus de pas, importants perquè regulen l'entrada d'aigua a un habitatge. Són el Sant Grial: ningú sap mai on estan.
Per a aquests casos sempre tinc a mà una clau anglesa. Gran. Que la prudència és la clau de la meua vida. Només caldria!
Respon les preguntes següents amb respostes completes.
- De quins dos orígens llatins pot provindre la paraula clau?
- Quan clau és masculí, a quin objecte es pot referir?
- Quan clau és femení, quin ús se’n pot fer?
- Per què es diu que les claus de pas són el "Sant Grial"?
- Quin joc de paraules es fa amb "clau anglesa" i "prudència"?
