Atracció d'expressions temporals

A partir del 1885, la policia i els magistrats s'oposaren cada vegada més a esta classe d'atraccions.

I, per tant, els que s'hi dedicaven van haver de buscar llocs on no es prohibiren les seues activitats. No se sap quan es va decidir enviar Joseph a una gira pel continent, ni qui va organitzar el viatge a l'estranger. Ara bé, els motius eren obvis: evitar el creixent assetjament de la policia anglesa i treballar en països on les autoritats no interferien els seus negocis. Sabem que el mànager que es feu càrrec de Merrick era austríac i que les policies europees no es mostraren tan reticents com les d'Anglaterra quant a l'exhibició pública de l'Home Elefant.

Però la gira va ser un fracàs, i després de mesos viatjant d'un lloc a un altre, el promotor austríac va veure que no trauria benefici d'aquella empresa.

I va arribar a la conclusió que havia fet un mal negoci. A començaments de juny del 1886, a Brussel·les, l'empresari va robar a Merrick les 50 lliures que havia aconseguit estalviar i el va abandonar. Joseph es va despertar un matí i es va trobar sol en una ciutat estrangera on no tenia cap conegut ni cap esperança d'ajuda. A més, el desconeixement de l'idioma l'incapacitava per a comunicar-se amb la gent. Si per a una persona sense les dificultats de Merrick, viure una situació així haguera sigut una experiència difícil i desagradable, per a ell era una experiència catastròfica. Com va poder, va vendre les pertinences que li quedaven i va comprar un passatge a Londres.