El cremadet i els gentilicis

—Dos cremats valencians. Ben fetets i d'ací, eh? D'ací.

—Els cremats no són d'ací.

—No són d'ací els cremats, xe? Escoltes el que diu la teua dona? Ara resulta que els cremats no són d'ací!

—Dius barbaritats.

—No. Són cubans. De la Guerra de Cuba, de les colònies.

—De les colònies, dius? Sí, dona! I l'arròs i les taronges, què són? De la Xina Mandarina? (RIUEN)

—Clar, veges! I l'orxata és egípcia. I el trencadís, català. I les séquies, romanes. I nosaltres, els valencians, nosaltres venim dels àrabs.

—Sí, dona, sí. És que no hi ha res que siga marca València? (RIU)

—La corrupció. Nosaltres estafem com no estafa ningú. Cobra't, Genís.

—Espera't.

—Vint euros.

—Què t'ha paregut, morrut?

—Genís…

—Som o no som valencians?

—Som! Som!

# Valencia

# es la tierra de las flores,

# de la luz y del amor.

Sí, sobretot de l'amor.

# Valencia,

# sus mujeres todas tienen

# de las rosas el color.