I, fins i tot, inclòs!

Imagina que nosaltres veníem a esta casa quan érem joves. Quan… En època de la Transició. Quan comencem a estudiar en l'institut… I al mateix temps coneixem Fuster. Pensàvem que faríem una revolució que seria… Déu sap! I eixes visites a casa Fuster donaven per a molt. En eixos moments, nosaltres estàvem fent un cineclub, féiem una revista d'història i ell, d'una manera o altra, estava implicat en tot. Encara que veníem ací de vegades cansats d'estudiar en casa o, fins i tot, veníem de la discoteca, passaven la nit ací i no eixíem mai sense tindre la faena manada: "Fes un article sobre açò…" o "per què no feu açò?"; "Per què no feu un cicle de cine sobre no-sé-què?"...

Fuster, a banda de manar faena, la gent li demanava consell. Isabel-Clara Simó volia ser novel·lista i Fuster li va dir: "I si fas una novel·la sobre la revolució del petroli?". I d'ahí va eixir Júlia. Inclús els polítics a les tertúlies… Conte com Ciprià Císcar era habitual de la casa. De fet, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià és un regal de natalici que li fa Ciprià a Fuster perquè la publica el 23 de novembre, la data del seu naixement. La gent se sentia obligada… que hi haguera la benedicció de Fuster. Fuster és una xamba. Com ací, a Sueca, en un poble rural apareix un personatge interessat pel que està interessat? I com apareix Nosaltres, els valencians? Ell mateix diu que era un llibre que ell no havia d'haver fet. Això és una estratègia de modèstia, que diu ell, perquè ell sabia que això només ho podia fer ell.