Directes
La televisió d'À Punt en directe

L'accentuació dels verbs acabats en '-iar'

Irene Rodrigo pregunta a Paco Baixauli sobre el conflicte entre tradició i modernitat, que semblen irreconciliables o, com a mínim, així ens ho vol fer veure Blasco Ibáñez en l'obra Cañas y barro.

L'accentuació dels verbs acabats en '-iar' Accedir al contingut complet

Transcripció

Aleshores, tu com veus este conflicte tradició-modernitat? Perquè de vegades pareix que són coses irreconciliables; de fet, en el llibre són irreconciliables.

Sempre hi haurà conflicte entre… allò vell que no acaba de morir i allò nou que no acaba de nàixer. No hi ha evolució sense conflicte. Maneres de veure el món perquè el món canvia, permanentment. Però no s'ha de fer a costa de la llibertat dels individus o dels pobles. Panta rei kai oudén ménei. Vol dir: tot canvia i l'únic assegurat és el canvi. És l'única cosa permanent.

En aquest fragment apareix el verb canviar en diverses ocasions, fixa-t'hi. Sabries explicar per què la tònica recau sobre la segona síl·laba?

Recorda, la 1a, 2a i 3a del singular i la 3a del plural dels verbs acabats en -iar, són paraules planes, és a dir, s'escriuen sense accent i amb la tònica sobre la i: jo copie, tu copies, ells copien. És important fer aquesta distinció per a poder diferenciar la tercera persona del singular (ell copia) dels substantius amb la mateixa forma (la còpia).

Per a practicar-ho, et deixem ací una activitat.

Nivell B2 Ortografia Accentuació Verbs Societat

També et pot interessar