Les converses informals

Ara vos faré un esbós de guia per a converses informals. Com déiem abans, una bona manera d'iniciar una conversa informal és amb un: “Ei, com va?”. Altres opcions: “Com has passat el dia?”, “hola! Fa que temps que no ens veiem, com va la vida?”, “la faena bé? i els estudis?”. Una altra opció senzilla és: “Com anem?”. I podem respondre-hi amb un simpàtic… “Jo bé, i vós?”.

Estes eren opcions per a una conversa amb algú que fa temps que no veieu. Per a parlar amb algú a qui sí que veeu de tant en tant o només fa uns dies que no veeu teniu opcions com: “Ei, m'agrada la teua camisa! On te l'has comprada?”. Esta? No, açò, açò... El mercat. “Has vist alguna pel·lícula interessant últimament?”, “quins plans tens per al cap de setmana?”.

Ara bé, si el que voleu és lligar amb una persona desconeguda, podeu començar la conversa així: “Estudies o treballes?”. Esta frase és superimportant si voleu lligar. En l'hipotètic cas que aconseguiu una màquina del temps, viatgeu als anys 80 i trobeu alguna persona que vos agrade. Ara sona a acudit, però, fa 40 anys, esta era la fórmula estrela per a lligar. Potser els vostres pares la van utilitzar. Fins i tot, pot ser que els vostres avis també. “Que enrevessat!” Estareu pensant. Recordeu que el que exclamatiu no porta accent. I teniu raó: és molt més fàcil ara. Envies una emoticona d'una flama, d'una bresquilla o d'una albergínia i solucionat. Si voleu seguir lligant, ara ja amb gent d'este segle, ací vos oferisc algunes fórmules correctes interessants. “Quines són les teues aficions?”, “fas esport? A què jugues?”, “estàs llegint algun llibre interessant ara mateix?”, “quin tipus de música escoltes? Quin estil t'agrada?”.

És important recordar que els estils musicals s'escriuen amb minúscula inicial i amb lletra redona. Res de cursiva ni de subratllada ni d'animacions estranyes. Em flipa el tecno, el dance, el reggaeton. Cansats de lligar? Això és que no va bé. No va bé. D'acord, canviem de tema, va.

Ací teniu unes expressions útils per a parlar amb un veí a l'ascensor. Si és que sou tan afortunats de viure en una finca amb ascensor. “Fa bon estar, eh?”, “fa bon oratge”, “pareix que hui farà bon dia, no creus?”, “com dus la calor o el fred?”. “Has vist els nous vídeos de valencià? Sí, uns que presenta un xic així molt salat, molt templat”. Què passa? Jo sí que ho gaste. Ho pregunte cada dia a l'ascensor de la meua finca. I la resposta és… Ningú. Ningú em reconeix. Alguna senyora, de L'Alqueria Blanca, però…

I fins ací la cita de hui! Heu aprés molt? Espere que sí, però he de recordar-vos que la nostra relació està condemnada a ser múltiple. O, com diuen ara, poliamorosa. A mi, m'ha encantat conéixer-vos, però, clar, tinc altres cites amb altres persones que estan deleroses d'aprendre noves lliçons de llengua. Podeu apuntar-vos, si voleu. Com més siguem, més riurem! Vinga, fins a la pròxima! Adeu.