Els pseudoderivats

Ei, fanàtics de la llengua! Com anem? En el vídeo de hui parlarem sobre un fenomen apassionant.

De qui es tractarà? De la gent que defén la llengua sense parlar-la? Podria ser, però no. Això millor ho deixem per a qui faça vídeos sobre fenòmens paranormals. Un Cuarto milenio sobre el valencià. Un Llengua mil·lenni. Si n'hi ha.

Parlarem dels pseudoderivats. I vosaltres direu: "Que són els pseudoderivats?". Què? Ningú pensa dir-m'ho? Em deixareu sol després del que he fet per vosaltres? (SOSPIRA) En fi, ja m'ho dic jo.

Què són els pseudoderivats, Nelo?

M'alegra que preguntes això, espectador aleatori, templat i clarament més atent que la resta. Els pseudoderivats són una cosa que… Mira millor, no… No ho conte ara. Ho faré després de la publicitat. Què? Que no tenim patrocinadors encara? Ah, ja. En eixe cas, ho faré… després de la ràfega.

Quant als pseudoderivats, el primer on cal parar atenció és com s'escriu la mateixa paraula. Tot junt, sense cap guionet. Tot ben apretadet, com el blanc i negre. L'entrepà de llonganisseta, botifarra, favetes de vegades també…

Els pseudoderivats són mots de la mateixa família que s'escriuen amb una vocal o una consonant diferents. Per exemple, la paraula boca, que en este cas és la paraula patrimonial a tractar, dona lloc a derivats com...

Però també al pseudoderivat…

Que alhora, inclou formes derivades com…

Si algú necessita un somriure per a un espot bucodental, ací estic. Ja sé que vos heu perdut amb allò de la paraula patrimonial. Que no té res a vore amb la paraula que té més terres, sinó que prové del llatí vulgar, però s'ha transformat amb el temps. Per exemple, boca ve del llatí bucca i amb el temps ha canviat la u per la o. Per això no diem: "Nelo, per favor, podries tancar la bucca?" Com vos quedeu? Eh? Sempre ha estat ahí, però me n'assabente ara. De pasta de moniato m'he quedat.

I vosaltres direu: "Nelo, però per què passa això?" Una altra volta? Ningú pensa dir res? En fi, ja m'ho pregunte jo. Per què passa este fenomen, estimat Nelo, home sabut i portador de la saviesa i el carisma valencià? M'alegra que em faces eixa pregunta, jove aprenent. Este fenomen es produeix per dos motius. Perquè tot i procedir de la mateixa arrel llatina, hi ha paraules que anomenem patrimonials perquè han evolucionat i incorporat canvis fonètics i ortogràfics.

Això ocorre, per exemple, en la duplicació de la l a principi de paraula. ...serien mots patrimonials. Llengua, llengüetes, llengüetes. Això són altres vídeos. Estes paraules patrimonials poden tindre un equivalent culte que s'ha incorporat al valencià, però no s'ha utilitzat al carrer i anomenem…

Estes paraules no han canviat per l'evolució de la llengua i mantenen una forma més pareguda al llatí. En lloc del mot patrimonial lletra, literatura seria pseudoderivat. I en lloc de llengua, lingüística també ho seria.

Els pseudoderivats podem dir que són família de mots patrimonials però de lluny, més pròxims a l'arrel llatina. (Música reggaeton)

De veres que dic "llatina" i el primer que vos ve al cap és reggaeton? Per exemple, la paraula valenciana ploma ve del llatí pluma. Deriva en paraules com plomatge o plomall, que és el conjunt de plomes que una au té al cap o el feix de plomes que adornen un casc o un capell. Però com que ploma ve del llatí pluma, tenim el pseudoderivat plumífer que, per motius etimològics, s'escriu amb u i no amb o, i que ens ve molt bé quan fa fred. (Vent) O un cas curiós: home, que ve del llatí homine i que té dos formes correctes de plural. Per això ens trobem pseudoderivats com:

I no perquè un senyor lexicògraf amb ganes de fotre anara canviant l'ortografia de les paraules aleatòriament, ja que els llauradors valencians dels segles XVI o XVII no les coneixien perquè només estaven als llibres i la classe treballadora del moment era analfabeta. Dit d'una altra manera, els derivats de la paraula patrimonial mantenen la vocal evolucionada. Mentre que els derivats del pseudoderivat mantenen la vocal original de l'arrel llatina. Nooo! (Música reggaeton)

Els semicultismes o pseudoderivats pertanyen als registres formals i, en molts casos, a camps d'especialitat. Per exemple, bucodental, relacionat amb la paraula patrimonial boca. Lingüística, relacionat amb la paraula patrimonial llengua. Mucosa, relacionat amb la paraula patrimonial moc. Urticant, que pica, relacionat amb la paraula patrimonial ortiga. Vulcanòleg, relacionat amb la paraula patrimonial volcà. Si ens fixem bé en estes paraules que acabem de vore, comprovarem fàcilment que els pseudoderivats pertanyen a registres formals, mentre que les paraules patrimonials són d'ús comú. Per exemple, la gent es trau mocs al cotxe mentre espera que es pose verd el semàfor. Però són els biòlegs els qui estudien les mucoses. Jo també ho faig. Estudiar les mucoses, no traure'm mocs. La gent visita els volcans, però són els vulcanòlegs els qui els analitzen. I, definitivament, la gent del carrer utilitza molt més la paraula boca que el concepte higiene bucodental, i això… al final es nota, eh? Perquè provoca halitosi, la mala olor de l'alé. (Mosca)

Fixeu-vos que els derivats de la paraula patrimonial mantenen la vocal o la consonant evolucionada, mentre que els derivats del pseudoderivat mantenen la de l'arrel llatina.

(Música reggaeton)

(CANTA) A ella li agraden els derivats…

Per exemple, nodrir, que és l'acció de donar a un ésser viu les substàncies que necessita per a viure, deriva en nodriment. Manté la o. Però el seu pseudoderivat, nutrició, del llatí nutrire, utilitza la u. Els seus derivats, com malnutrició o nutricional, també s'escriuen amb la u de l'arrel llatina. (Música reggaeton) (Sintonia alegre)

Ja hem vist l'explicació teòrica dels pseudoderivats d'este pseudoprofessor. Qui ha escrit això? Qui ha escrit això?! Alguna mena de pseudoguionista? (GARGAMELLA) Com déiem… Ja coneixem l'explicació teòrica dels pseudoderivats que vos ha oferit este professor. Esteu preparats per a un exercici pràctic? Vos faré unes preguntes al voltant dels errors més típics.

Com s'anomena la persona que estudia els volcans? (Tic-tac) La resposta correcta és… Vulcanòleg, amb u! Es tracta d'un cas típic de la parella o-u, ja que volcà s'escriu amb o, de la mateixa manera que volcànic.

Anem amb una altra. Com escriuríeu la següent paraula? (Tic-tac i redoble tambors) La resposta és… corba amb b. Es tracta d'una paraula patrimonial, ja que n'hi ha altres pseudoderivats que sí que porten v: Curvatura… El que no té el meu compte corrent, que està més pla…

Anem amb l'última! Quina és la forma correcta per anomenar els encapçalaments de les notícies? (Tic-tac) La resposta és… (Redoble) Titular, amb u. Ocorre una cosa molt semblant al que passava amb vulcanòleg. La paraula patrimonial és títol, però titular és un pseudoderivat, com titulació, que els fem amb u.

A vore, que el mem este està bé i funciona, però… no és un poc antic? Vull dir que, ja que vos agrada tant la música llatina, este mem és un poc de quan Neró tocava la lira. I fins ací ha arribat la nostra explicació dels pseudoderivats. S'acomiada el vostre professor amb majúscules, Nelo. Moltes gràcies per la vostra atenció i vos esperem en pròxims vídeos fent-vos 5 cèntims de valencià.