Els pseudoderivats

Pel que fa als pseudoderivats, el primer on cal parar atenció és com s'escriu la mateixa paraula. Tot junt, sense cap guionet. Tot ben apretadet, com el blanc i negre. L'entrepà de llonganisseta, botifarra, favetes de vegades també…

Els pseudoderivats són mots de la mateixa família que s'escriuen amb una vocal o una consonant diferents. Per exemple, la paraula boca, que en este cas és la paraula patrimonial a tractar, dona lloc a derivats com boqueta.

Però també al pseudoderivat bucal.

Que alhora, inclou formes derivades com bucodental.

Si algú necessita un somriure per a un espot bucodental, ací estic. Ja sé que vos heu perdut amb allò de la paraula patrimonial. Que no té res a vore amb la paraula que té més terres, sinó que és la que ve del llatí vulgar, però s'ha transformat amb el temps. Per exemple, boca ve del llatí bucca i amb el temps ha canviat la u per la o. Per això no diem: "Nelo, per favor, series tan amable de tancar la bucca?" Com vos quedeu? Eh? Sempre ha estat ahí, però me n'assabente ara. De pasta de moniato m'he quedat.

I vosaltres direu: "Nelo, però per què passa això?" Una altra volta? Ningú pensa dir res? En fi, ja m'ho pregunte jo. Per què passa este fenomen, estimat Nelo, home sabut i portador de la saviesa i el carisma valencià? M'alegra que em faces eixa pregunta, jove aprenent. Este fenomen es produeix per dos motius. 1) Perquè tot i procedir de la mateixa arrel llatina, hi ha paraules que anomenem patrimonials perquè han evolucionat i han incorporat canvis fonètics i ortogràfics.

Això ocorre, per exemple, en la duplicació de la l a principi de paraula. Lletra, llengua, serien mots patrimonials. Llengua, llengüetes, llengüetes. Això són altres vídeos. Estes paraules patrimonials poden tindre un equivalent culte que s'ha incorporat al valencià, però no s'ha utilitzat al carrer i anomenem pseudoderivat.

Estes paraules no han canviat per l'evolució de la llengua i mantenen una forma més pareguda al llatí. En lloc del mot patrimonial lletra, literatura seria pseudoderivat. I en lloc de llengua, lingüística també ho seria.

Els pseudoderivats podem dir que són família de paraules patrimonials però de lluny, més pròxims a l'arrel llatina.

De veres que dic "llatina" i el primer que vos ve al cap és reggaeton? Per exemple, la paraula valenciana ploma ve del llatí pluma. Deriva en paraules com plomatge o plomall, que és el conjunt de plomes que una au té al cap o el feix de plomes que adornen un casc o un capell. Però com que ploma ve del llatí pluma, tenim el pseudoderivat plumífer que, per motius etimològics, s'escriu amb u i no amb o, i que ens ve molt bé quan fa fred. O un cas curiós: home, que ve del llatí homine i que té dos formes correctes de plural: homes i hòmens. Per això ens trobem pseudoderivats com humà, humanitat, humanisme.

I no perquè un senyor lexicògraf amb ganes de fotre anara canviant l'ortografia de les paraules aleatòriament, ja que els llauradors valencians dels segles XVI o XVII no les coneixien perquè només estaven als llibres i tota la classe treballadora del moment era analfabeta. Dit d'una altra manera, els derivats de la paraula patrimonial mantenen la vocal evolucionada. Mentre que els derivats del pseudoderivat mantenen la vocal original de l'arrel llatina. Nooo!

Els semicultismes o pseudoderivats pertanyen als registres formals i, en molts casos, a camps d'especialitat. Per exemple, bucodental, relacionat amb la paraula patrimonial boca. Lingüística, relacionat amb la paraula patrimonial llengua. Mucosa, relacionat amb la paraula patrimonial moc. Urticant, que pica, relacionat amb la paraula patrimonial ortiga. Vulcanòleg, relacionat amb la paraula patrimonial volcà. Si ens fixem bé en estes paraules que acabem de vore, podem comprovar fàcilment que els pseudoderivats pertanyen a registres formals, mentre que les paraules patrimonials són d'ús comú. Per exemple, la gent es trau mocs al cotxe mentre espera que es pose verd el semàfor. Però són els biòlegs els qui estudien les mucoses. Jo també ho faig, això. Estudiar les mucoses, no traure'm mocs. La gent visita els volcans, però són els vulcanòlegs els qui els analitzen. I, definitivament, la gent del carrer utilitza molt més la paraula boca que el concepte higiene bucodental, i això… al final es nota, eh? Perquè provoca halitosi, la mala olor de l'alé.

Fixeu-vos que els derivats de la paraula patrimonial mantenen la vocal o la consonant evolucionada, mentre que els derivats del pseudoderivat mantenen la de l'arrel llatina.

A ella li agraden els derivats!

Per exemple, nodrir, que és l'acció de donar a un ésser viu les substàncies que necessita per a viure, deriva en nodriment. Manté la o. Però el seu pseudoderivat, nutrició, del llatí nutrire, utilitza la u. Els seus derivats, com malnutrició o nutricional, també s'escriuen amb la u de l'arrel llatina.