La derivació
Transcripció
(Sintonia de capçalera)
Ei, entusiastes de la llengua! Com esteu? Hui personalitzarem algunes paraules com si foren un Mustang per a crear-ne de noves. Arranquem amb els 5 cèntims de la derivació. Derivar consistix a combinar una paraula que ja existix, un lexema, amb prefixos, sufixos o infixos que la canvien un poc i creen nous significats. Uoh! Mola! Comencem amb els prefixos, que són partícules que van afegides abans del lexema. Recordeu-ho. Un prefix és com un xiquet en un bufet lliure: sempre s'esmunyirà davant com una anguila. N'hi ha de dos tipus. Parle de prefixos, no de xiquets.
Els que servixen per a canviar la categoria de la paraula, però no en modifiquen el significat, com…
I els que modifiquen el significat de manera substancial. Fixa't el que pot canviar-nos la vida un prefix. Impressionant, eh? Hi ha prefixos molt utilitzats com…
El meu exnóvio, que semblava un xiquet de preescolar, creia en les teràpies pseudocientífiques. No va amb segones, eh? Passem ara als sufixos, eixos grans oblidats, els que sempre van darrere del tot. Eh, eh! Però donem-li alegria al tema, que els sufixos són els encarregats de formar molts derivats. Vos en pose alguns exemples. Serveixen per a formar el femení, normalment amb el sufix -a. Però també amb altres, com ara… Hola? Encara esteu ahí? Vinga, pareu atenció, que encara tenen més funcions.
Com, per exemple, la de formar el plural, normalment amb la lletra esse. Però alguns plurals es fan amb -es. Amb -ns. O bé afegint -os quan les paraules acaben en… Per cert, vos he parlat de les paraules invariables? Es tracta de paraules que són algunes persones: per més que ho intentes, no canviaran. Són les paraules que es diuen igual en singular i en plural, en masculí i en femení. Els dies de la setmana, de dilluns a divendres, i d'altres mots com ara… Voleu pegar una volteta per a conéixer més sufixos? (XIULA)
Seguiu-me en el bufet lliure dels sufixos! Si mireu a la dreta, veureu els sufixos diminutius. -et, -eta: gatet, gateta; -ó: finestró, Castelló; -ola: banderola; -i: llumí, que és com un misto; -iu, -iua: pobriu, blanqiua; -im: polsim. I si mireu a l'esquerra, trobareu sufixos augmentatius. -ot, -ota: peuot, manota; -as, -assa: partidàs, donassa; Per a partidàs… Jo. Jo vos recomane els sufixos de gentilicis. Sempre van bé per a fer noves amistats. Valencià, valenciana. Riberenc, riberenca. Alacantí, alacantina. Tot i que si sou de morro fi, no vos podeu perdre els sufixos de col·lectius: Fullatge, cristalleria. Fullam, mariscada. Alumnat, professorat, proletariat. I si sou de treballar, mireu que tenim ací els sufixos de professions. Forner, fornera. Guixaire, colombaire. (Coloms) - Artista, taxista. Llaurador, llauradora, Dora, l'exploradora. Vigilant, dependent, dependenta. Hui m'estic guanyant el jornal. Vinga un espentonet més, que ens queden els infixos. Ein? Infiquè? Infixos.
No, no m'estic inventant paraules per a guanyar més diners, que podria. Els infixos són morfemes que s'afigen Aaai, pardal! Estan sempre al mig, com el dijous o els equidistants. Per exemple, de ferro fem: però també: El ferrer treballa a la ferreria i el ferreter a la ferreteria. Sembla un travallengua, no? I ara, ha arribat el moment de l'esprint final. Mesclarem tot el que hem aprés com si fora una olleta per a explicar la parasíntesi. Es tracta del còctel final. La combinació d'un prefix, un lexema, un infix i un sufix. No mesclava tant des que vaig eixir de festa. Fixeu-vos com la paraula anticonstitucional ho té tot. A partir de constituir, fem constitució, afegim el sufix -al per a passar de nom a adjectiu constitucional i després afegim un prefix en forma de colp d'estat. Anticonstitucional! ¡Quieto todo el mundo! Se sienten co*.
Vista l'explicació teòrica de la derivació, vos derive a l'exercici de hui. (Sintonia alegre) - Vos donaré diverses opcions i haureu de dir quina és correcta. Esteu preparats i preparades? Anem per feina, va. Quin és l'enunciat correcte? (Tic-tac) La resposta és… Recordeu que els llapis i els dies de la setmana de dilluns a divendres sempre són invariables. En singular i en plural. No accepten sufixos. Passem a la següent. Quin és l'enunciat correcte? (Tic-tac) I la resposta és… Molt bé! Veig que heu parat atenció a la lliçó. Ara fem l'última pregunta. Esta és més complicadeta, sí? Quin enunciat és el correcte? (Tic-tac) La resposta és… Com que calaix acaba amb x, fem el plural afegint el sufix -os. Mentre que posar-li midó o fer dura una tela és emmidonar-la. I fins ací han arribat els 5 cèntims de hui. Heu sigut un alumnat excel·lent. Ara sabreu derivar millor que una eminència de matemàtiques. Fins a la pròxima!
Els prefixos i els sufixos són elements lingüístics que es posen davant o darrere de les paraules per a crear-ne de noves. A continuació, t'explicarem quins són els més comuns i com pots utilitzar-los.