Transcripció
—Àngela, fes-li m'agrada a la foto. Què no t'agrada?
—Hola, teniu wifi? Ah. Una light i la wifi. Millor, una Serra-cola. És així?
—D'això, no en tenim.
—Café?
—La cafetera no funciona.
—Sí que funciona.
—Sí que funciona, Glòria. Tu eres la forastera de l'accident?
—Quina velocitat, no cal Twitter.
—Guillem, un café per a la senyora. Va…
—Primer xiqueta i ara senyora? Tampoc li trac tant al teu fill.
—Me'n vaig a casa.
—Què he fet? Què he dit? Ei, la wifi? Som germans, no és ma mare.
—I s'ha enfadat? Quina pell més fina. Tu també t'has ofés en dir-te senyora.
—Perquè no s'hi ha fixat.
—A mi també em passa. Sempre me'n posen més de 75. I només en tinc 75.
—Escolta, saps on puc trobar qui fa la Serra-cola eixa? La fa sa iaia.
—Qui?
—I jo!
—Ah, sí? Ella també, però la seua no val res.
—No et faltes amb la meua iaia.
—Quina iaia?
—La seua.
—M'he perdut.
—Ella, Vicenta, és la iaia d'Enric.
—I Empar, la iaia d'Àngela, és la que fa la cola bona.
—La d'Empar, top.
—La de Vicenta…
—No ho pense només jo, Enric.
—Escolta, vosaltres també sou així?
—De friquis? Que va! (RIU)
—Àngela.
—Guillem!
—La senyora ha vingut a preguntar per la wifi.
—Quina edat penseu que tinc?
—Què sabreu vosaltres de fer begudes. Si ni sabeu que esta forastera ja fa temps que ha passat els 40.
En valencià, la manera adequada de referir-nos al sistema per a connectar-nos des de diversos dispositius electrònics és wifi. El terme prové de la denominació anglesa wireless fidelity. La seua ortografia depén de l'àmbit en què s'use el terme. En àmbits especialitats cal mantindre la grafia Wi-Fi, amb guionet i majúscules; mentre que en la llengua general podem escriure wifi. Quant al seu gènere, el terme pot ser tant femení com masculí: la wifi o el wifi.
Ara bé, en valencià hi ha algunes paraules que admeten doble gènere, com la que acabem de veure; però, n'hi ha d'altres que tenen un gènere o un altre segons el significat. Descobreix-les.