La ràdio d'À Punt en directe
Transcripció
Treballes com a fotògrafa de premsa durant setze anys en el diari El País i ara eres directora d'un festival de fotoperiodisme a València.
Photon Festival, l'internacional de fotoperiodisme de la ciutat. En soc cofundadora i directora. La veritat és que anem per la novena edició i estic molt nerviosa, perquè mantindre un festival així nou anys és una tasca gegant, però estic molt contenta.
M'alegre moltíssim. A més, el teu encontre amb la fotografia és prou fortuït, no? Vull dir, quan comences, no t'hi dediques des del principi.
No. La veritat és que jo soc filla de mare hippy i quan era petitona era com… Saps? Nena rebel, però al contrari del normal. Jo volia ser molt pragmàtica, tindre carrera, treball fix i això. Jo estudiava disseny industrial. El meu nuvi d'aleshores i la meua millor amiga eren fotògrafs. Aleshores vaig pensar, tramposament: és molt fàcil. M'apunte a una assignatura de foto i ells me les fan. Després de la primera classe jo vaig arribar a casa sentint-me… no sé, diferent, viva… El que no havia sentit en ma vida. Va ser amor a primera vista, saps? És l'amor de ma vida, la fotografia. Ho vaig deixar tot, disseny industrial, em vaig oblidar de fer vida pràctica i pensí: "Sí, he de ser fotògrafa".
La majoria dels substantius i dels adjectius tenen una forma per al gènere gramatical masculí i una altra per al femení. Generalment, el femení es fa afegint a la paraula marques flexives que determinaran el gènere de cada cas. En altres casos, el masculí i el femení es diferencien lèxicament (marit, muller), n'hi ha que són iguals per al masculí i per al femení (el cantant o la cantant) o inclús n'hi ha que tenen un significat o un altre segons el gènere (el llum, la llum). Aleshores, què fem per a formar el femení dels càrrecs i les professions? Hi ha diverses opcions.
Ara posa a prova el que has aprés amb aquesta activitat.