La verema i l'amor

Amics de Trau la llengua, hui hem arribat a Monòver, a les valls del Vinalopó, i parlarem d'amor, d'amor pel vi i amor per la verema.

És una autèntica passió.

Ara ens presentaran el fondellol. És un vi amb DO d'Alacant. Una joia històrica i sentimental.

Anem i parlarem amb Rafa Ubeda. Sap molt de paraules del vi i d'amor pel vi. Anem-hi!

(Sona "Ja venen les vermaores", d'Al Tall)

No t'espantes, però jo venia a parlar d'amor. (RIU)

Molt bé, fantàstic.

Està relacionat l'amor i la verema?

Molt. I compte: després de l'amor, del que més s'ha escrit és del vi.

Això és de veres.

Això és cert.

I després passa una cosa, i és que durant la verema eixien molts embolics. Hi havia llibertat, al poble no. D'eixes veremes van eixir parelles i alguna criatura.

Com ha evolucionat, de cara els temps d'ara?

Ha canviat prou. Abans, anaven al camp i per a veremar duien uns falçons, una falç menuda…

Sí.

I collien el raïm, i eixe raïm el posaven en un cabàs d'espart i el transportaven fins al carro, i en el carro i el matxo el portaven el celler. Ara no, ara tot està mecanitzat, les tisores duen bateria…(RIU)

Ha canviat. (SOROLL DE ROBOT)

Nosaltres veremem a mà, no a màquina.

Veremar a mà, tu acarones… El raïm.

Els ceps que estan veremats a mà duren un segle, i els que es veremen a màquina moren als 25 o 30 anys.

El cep ho nota.

Molt.

Ho agraeix.

La màquina és violenta.

Sacseja amb violència els sarments fins que els grans se separen de la raspa.

Molt bé.

I molt important, la varietat més important que tenim en el sud valencià és el monestrell.

El garrut, la gaiata, el Morvedre… Depén d'on estiga, no? Però el nom correcte és monestrell.