Falles afortunades

Estem amb Toni a la falla Montortal - Torrefiel, vos anomenen d'una altra manera?

De malnom tenim la falla del cudol.

Del cudol, conta'ns per què.

Perquè en l'any 1972 va caure una pedra molt gran d'un camió que anava al port a fer obres i es va quedar ahí abandonada.

La falla la va agafar com a protesta per a demanar millores en el barri.

I per això s'anomena així.

I també la gent vos recorda perquè el 2005 va passar una cosa important. Quina?

Ens va tocar el segon premi de la Loteria de Nadal.

I de quants cacaus parlem?

Va estar molt repartit. Van ser 12.500 paperetes i cada papereta, el premi era de dotze mil euros.

Uns cent cinquanta milions d'euros, aproximadament.

Molts diners.

Molt repartits.

Recordes el número? El tindràs gravat...

Això no s'oblida mai. Espera, que jo me'l sé. Mira.

És este. Este és, este.

Quina il·lusió!

(CANTEN ELS DOS) 28.150!

(DONA) ¡Este es el que ha salido!

Amb els diners què vau fer?

Cadascú faria el que podria: tapar forats, algun capritx, i la falla sí que es va permetre poder abordar el projecte que teníem d'un casal nou, este.

Toni, com vau viure eixe moment tan especial?

En el col·legi van dir que havia tocat en una falla.

I jo preguntava que en quina.

Volies que fora la teua.

Deien: "Marqués de Montortal".

Però, hi ha tres falles que comencen igual.

Ai! I després vaig veure en la tele com el xiquet treia la bola i després, posaven el fil d'aram i l'alegria va ser immensa.

I què vau fer tots, quedar a la falla?

Quedàrem a la falla i ja celebràrem tots els membres de la comissió.