Tradicions: els jocs populars

Molt bé!

Perdó, m'he clavat enmig?

No, no. Estàs bé.

Vull aprendre a jugar.

Has d'anar fins al final i quan tornes pilles la tella, sí?

Pille què?

La tella. Nosaltres diem tella, ells tenen una pedreta.

Però una tella què és?

Una tella, com una rajola.

Anàvem tirant-la, sense xapar ratlla.

Si xapaves perdies i t'havies de retirar i jugava una altra persona.

Ens eliminàvem fins que hi havia una guanyadora.

Quins jocs més ensenyeu?

Nosaltres jugàvem també a la corda, a galop...

Me'n vaig a jugar al parxís.

A moltes coses.

Se'n va a jugar al parxís, diu.

Les grans també vos animeu a jugar?

Doncs no!

Si fem coix-coix ens n'anem de cap.

Jo a coix-coix no puc.

Jo tampoc.

(«Magnètica», d'Agraviats)

Què he de fer? Ací?

Ahí, ahí.

És que jo no sé jugar.

És senzill. Tots posem les mans darrere.

Quan es posa un darrere teu, tu n'has d'eixir.

Ah, jo me'n vaig.

Te'n vas.

Com juguen ara.

Este joc com es diu?

Corretgeta amagada.

Quan un es cansa es posa darrere.

(XIQUET) Corre!

Ai, m'ha tocat a mi?

(CRIDA)

(XIQUETS) (RIUEN)

Fa comboi ensenyar els més menuts?

Sí. Ara pillen l'ordinador i no juguen.

I la veritat és que em fa il·lusió que s'ensenyen estes coses.

Darrere nostre estan jugant al mocadoret.

Dividir-nos en dos equips a la mateixa distància d'una persona que agafa un mocadoret.

Divertit.

Una carrera.