Tradicions: les albades

Per això hem vingut a Alfarb.

Per a aprendre amb Lola la Molinera i la seua colla tot el que cal saber d'eixe art tan antic i nostre que barreja la poesia improvisada, el cant d'estil i la música d'arrel.

(CANTA) I a ta mare l'han vista en el Barranc de l'Assut…

(Dolçaina i tabalet)

(Aplaudiments)

Lola, com estem?

Molt bé, i tu?

Lola la Molinera.

Sí senyor, Xavi.

Encantat.

Soc cantador.

Xavi, de Bétera.

Xavi, de Bétera.

Jo soc Txema, de Benetússer.

Txema. Aprenent de dolçainer.

Paco Cosí, de Benetússer, tabaleter.

Abriga't, fes el favor, que patisc. Que fa gelor. Fa gelor!

Falta algú ací.

Sí, falta algú.

Sí. Que és el…

El versador.

El versador.

Que ja vindrà.

Quan vinga que…

Que s'hi acoble, que s'hi incorpore.

Sou cinc en la formació. Com vos anomeneu?

Grup o colla d'albadees o de cant d'estil.

Sempre van dos cantadors? Cantador i cantadora.

O dos cantadors.

O dos cantadors o dues cantadores.

Dos.

Però, per què no pot anar-n'hi un?

Perquè al gènere que farem, que és l'albada, comença una persona que fa tres frases i l'altra persona li contesta.

Ah…

Com un diàleg, sí.

La dolçaina fa la introducció, deixa la tonalitat, comença la primera persona, la segona persona contesta i sol requintar…

Stop! Requintar.

Tant en cant d'estil com en les albades com més ornamentacions i una tessitura més aguda cantes és requint o requintar.

Saps què parles molt bé?

Ui. (RIU) Gràcies.

Les albades i el cant d'estil és un cant itinerant per a rondar persones.

Això, això.

És un cant satíric.

Es pot alabar a u i es pot criticar a u.

És albada per fer-se a partir de les dotze, hora de l'alba.

Ah, això!

L'albada sempre és igual. Després, hi ha més gèneres de cant tradicional valencià.