Ser pianista de professió

(Piano)

Molt bonic.

Molt bonic.

Manuel de Falla a l'aire lliure, no?

Sí, per què no? Manuel de Falla, Matilde Salvador, Claude Debussy…

Jo pense que en un entorn com aquest estarien a gust.

Però, per a un pianista, estar ací… No sé, ara corre una mica l'airet, hi ha alguns insectes que estan volant…

No et distrau això de la concentració?

No. Pense que una cosa compensa l'altra.

El concert que fareu hui ací és un concert de… música de cambra.

De cambra.

Ens ajuntarem sis músics i farem distintes combinacions.

Farem des d'un sextet, un quintet, un quartet, un trio i un duo.

Estarem sempre compartint música.

I en el sextet quins instruments hi haurà?

Tenim un violí, una viola, un violoncel, un contrabaix, un piano i tindrem una soprano també, que cantarà amb nosaltres.

Els pianistes… teniu una fama especial, no?

(RIU)

Tenim fama d'especialets.

Fama d'especialets. Per què?

Quan som xiquets estudiem amb piano de paret i tantes hores cara la paret ens fa especials.

El primer piano es recorda com el primer amor?

(RUI)

Esta m'ha entrat el riure.

Sí que el recordes de forma especial…?

Sí, clar. A més, el meu primer piano me'l vaig comprar. Aleshores…

El piano de paret eixe que tenies?

Sí, sí. Tots els diners d'aniversaris, comunions, Nadal… anaven al piano de paret.

Quina edat teniesahí?

Tenia nou anys i amb setze vaig comprar el primer piano de cua.

Entenc que com més cua més car, no?

(RIUEN)

La grandària sí que importa.

Per exemple, el piano que tenim hui és un piano de gran cua de concerts, que és el piano més gran que tenim.

Açò de fer-lo, diguem, descapotable…

Sí (RIU).

... o tindre'l tancat, afecta?

Home, clar.

Esta és la caixa de ressonància.

Sí.

Sona més quan està…

És una forma com d'amplificar?

Sí. I projectar el so cap al públic o cap a l'escenari.

Les peces que toquem tenen tempos diferents.

N'hi haurà més lentes i més ràpides.